Visita als antics Tallers Manyach i l'antiga fàbrica Aymerich

 

En primer punt, vem visitar els àntics tallers Manyach, construïts l'any 1916 i que constitueixen una exemple excel·lent de l'arquitectura modernista de Josep Mª Jujol. Actualment les naus dels àntics tallers Manyach formen part de l'escola Josep Maria Jujol.

Els tallers consistien en una gran nau de 35m per 42m, coberta a base de dents de serra fets amb volta. Es pot apreciar un afegit a la nau principal, un cos estret de 4'30m per la mateixa longitud de la nau, 42m. Tot i que en un principi no existia, durant les mateixes obres de construcció es va ampliar el projecte amb aquest segon cos que tenia com a finalitat emplaçar-hi les oficines. Aquesta segona nau, d'alçada menor a la primera,  rebia la il·luminació gràcies a onze petits lluernaris.

Al voltant de la gran nau trobem una galeria a mitja altura, desde la qual es tenia una visió general de tot el taller. Sota d'aquesta galeria estaven situats els vestuaris.

Segons Josep Mª Jujol fill el que tenia més originalitat de tot el conjunt era el lavabo, donat que estava construït de tal manera que tant des de l'interior com des de l'exterior feia l'efecte d'una càpsula subaquàtica.

 

- Vista general de l'estat actual de la nau principal.                                                                                  - Vista general dels lluernaris.

 

L'estructura en planta d'aquest antic taller estava basada en nou fileres de cinc esvelts pilars metal·lics situats cada set metres, units per bigues de gelosia, les quals es cobrien mitjançant unes voltes de dues fulles, tibades amb els clàssics tirants de ferro que impedien  que la volta s'obris. Tota l'estructura era  de ferro.

    Podem apreciar en la imatge l'extraordinària esveltesa dels pilars   de l'estructura, que suporten les jàsseres de gelosia (també metal·liques). Aquests pilars tenen una altura superior als cinc metres i donades les solucions constructives emprades, s'obtenien uns valors d'esveltesa superiors a 400 (actualment les normatives fixen com a límit 200)

Les voltes tibades consten de tres gruixos de rajola, alhora de construir-les, Jujol va deixar anar la seva intuïció i es va anar acostant al resultat final pos a poc. En el primer intentla volta era excessivament plana i es va produïr el seu col·lapse. Jujol va rectificar la curvatura, i tot i no introduïr coeficients de seguretat ni preocupar-se pel comportament dels materials emprats, el resultat va ser satisfactori.

 

- Vista de la nau en construcció.

 

 

 

El segon lloc en visitar va ser l'actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, situat a Terrassa, edifici construït al voltant de 1907 com a fàbrica de vapor tèxtil de Terrassa (Fàbrica Aymerich, Amat i Jover).

                                                                  

Aquest edifici, dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, representa una de les millor obres arquitectòniques industrials modernistes del país.

    El Vapor (denominació que prové de la utilització de la màquina de vapor com a força motriu) acollia tot el procés industrial de transformació de la llana, des de la seva entrada en flocs fins a la seva sortida en teixits acabats.

    La nau principal té una superfície d'uns 11.000 m2, i com els antics tallers Manyach, té una coberta peculiar en forma de dents de serra. Les habituals formes rectes d'aquest tipus de sostre, però, van ser reinterpretades per l'arquitecte  Lluís Muncunill amb 161 voltes de maó tibades catalanes campaniformes, les quals es troben sostingudes gràcies a 300 columnes de ferro colat, que servien també com a baixants d'aigua i com a suport dels embarrats, els enginys que transmetien la força de la màquina de vapor a totes les màquines de la fàbrica. Aquestes voltes es combinen amb claraboies, col·locades formant dents de serra. Amb aquestes claraboies Muncunill aconseguí que la il·luminació de la nau fos totalment zenital.

 

- Vista de la nau en construcció.

 

Lluís Muncunill va assolir una perfecta comunió entre la funcionalitat i l'estètica i va combinar les formes innovadores amb l'alt nivell de perfecció en la utilització de materials i tècniques tradicionals con són la volta de maó pla i el ferro colat.

 

 

Pau Frontons

Enric Blanco

Alberto Revillo

Elisabeth Vagué