Pablo Picasso (1881 - 1973) Les demoiselles d´Avignon (1906-1907)
Ingres, Jean-Auguste-Dominique (1780-1867). The Turkish Bath 1862
Paul Cézanne(1839-1906), Les Grandes Baigneuses (1900-1905)
Marcel Duchamp(1887-1968) Fountain 1917
Manzoni Piero(1933-1963) Living Sculpture 1961
Manzoni Piero(1933-1963) Merda d'artista 1961 |
TEORIA I HISTÒRIA III14 de Setembre del 2006 Segle XIX 1789 - Fi del Barroc 1914 - Art de Vanguàrdia 1907 - Senyoretes d’ Avinyó (Pablo Picasso) Pintura on es percep un canvi radical dels seus conceptes de representació i construcció. És la primera acció de trencament amb l’art modern. Utilitza l’arquitectura en tensió dels Banyistes de Cézanne, però la interpreta amb duresa expressionista. Difon el color en àmplies zones planes per contrastar-lo amb línies dures, anguloses: les superfícies es converteixen en plans sòlids, formen arestes vives i assumeixen una consistència volumètrica. El fons s’apropa a les figures i es fragmenta en plans durs i punxeguts com els trossos d’un vidre que s’acaba de trencar. L’art deixa de ser contemplació de la naturalesa i es converteix en una clara intervenció a la realitat: el quadre es converteix en acció, no busca bellesa.1862 - El Bany Turc (Cézanne) Sistema especial. La perspectiva va més marcada pels cossos que per l’escenari de fons.1905 - Cézanne intenta avançar en la profunditat. Precedent en la pintura cubista. Avança també en l’espessor. 1917 - Fountain i M. Duchamp. Allò que deixa de tenir utilitat passa a ser una obra d’art, per exemple, l’urinari o un porta-ampolles que per desig de l’artista passaven a ser obres d’art. Piero Mazzoni també participa d’aquest tipus d’art (READY MADE)1910 - A. Loos: “Arquitectura” (article). Descriu l’arribada de l’arquitectura al s. XX. Sosté que l’arquitectura canvia molt poc. Compara la sastreria (vestit) amb l’arquitectura (s. XIX), és a dir, molt poca evolució. Una obra d’art no té perquè agradar, és revolucionària. Una casa sempre ha d’agradar, és conservadora. Si alguna cosa no agrada a ningú és que estem parlant d’una obra d’art, per tant, l’art i l’arquitectura no tenen res a veure: o hi ha art, o hi ha arquitectura.Zweck - Finalitat, destí. Tot allò amb destí no pot ser una obra d’art. L’art és la negació de la vida mentre que l’arquitectura és vida (Zweck). K. Kraus: Urnes - objectes artístics, per tant, no vida Orinal - Vida |
![]() |