Pictòric: Aquella forma que ve definida per taques de colors
Claredat absoluta: Llum uniforme, sense ombres
Forma tancada: Forma definida
Forma unitària:Totes les parts es tanquen formant una unitat
Claredat relativa: Claredat no absoluta partint de la lluminositat absoluta degradada cap a fosc
Forma oberta: No té un contorn precís ni definit
Forma múltiple: No hi ha unitat
Forma profunda: Tridimensional
Forma lineal: Aquella forma que ve definida per línies
Forma superficial: Bidimensional

Renaixement s. XVI	Barroc s. XVII
Jörg Ratgeb	Caravaggio
Forma lineal	Pictòric
Forma superdifial	Forma oberta
Forma tancada	Forma profunda
Forma múltiple	Claredat relativa
Claredat absoluta	Forma unitària

Barroc (s. XVII – XVIII) Distància indeterminada, desapareix (en moltes ocasions) el contorn, la forma no es fa mitjançant línies sinó taques de colors (pictòric). En conseqüència té una forma oberta. El quadre ens mostra un instant i utilitza el clar-fosc. També es percep una degradació de l’escena. Finals del s. XVIII Es tornen a utilitzar els conceptes barrocs Velázquez Meninas (s. XVII) – Veiem els Reis reflexats a un mirall del fons. Doble la profunditat de l’escena. A la part esquerra veiem a Velázquez pintant el quadre. Veiem també un nen colpejant a un gos amb el peu. El quadre és més alt que ample i hi ha unes línies obliqües (triedre) que ens condueix cap al centre del quadre. Tots els personatges participen de la mateixa acció. Goya Família de Carles IV (1800) – Veiem la Família de Carles IV col•locada ordenadament i l’esquerra veiem a Goya pintant el quadre. El quadre és més ample que alt i no sabem on està. No hi ha línies obliqües, per tant, no hi ha triedres i no ens dirigeix la vista al centre del quadre. Tots els personatges conjuren una sèrie de peces en un mateix pla. El temps és indeterminat, és a dir, no sabem si van estar més o menys estona posant, per tant, el temps no és instantani. D’altra banda, el quadre tendeix a allargar-se longitudinalment.