“ A finals del s. XVIII ”, H. Wölfflin, 1912

Emile Kaufmann (1932) publica un llibre “De Ledoux a Le Corbusier” on ens explica que l’arquitectura de Le Corbusier té origen a Ledoux.

Els concerts i els museus apareixen a principis del s. XIX
J. L. David (1784), Encàrrec a l’Acadèmia del Rei. Accepta l’encàrrec i marxa a Itàlia per fer el quadre. Un cop allà decideix canviar el format del quadre. “ Vaig començar pintant un quadre pel Rei i l’he acabat dibuixant per mi mateix” li diu a un amic seu. Es tracta d’una pintura autònoma, de caprici. “Pintar per si mateix”

2) Arquitectura deslligada de la tradició històrica
No accepta els models de sempre, es fan unes noves lleis i deixen enrere les lleis de l’ història.
École Polytéchnique – J. N. K. Durand dóna classes a l’escola. Es decideix fer una arquitectura pels militars i no pel Rei.
L’arquitectura serà de menys cost i més funcional (utilitas i tirmitas) i la bellesa no importarà (no venustas)

3) Arquitectura de les parts autònomes
Arquitectura autònoma - No busca la unitat sinó la multiplicitat
“explosió de l’encadenament barroc” ? De l’ordre tancat i complex del barroc es passa a un ordre més lineal i simple.
“sistema de pavellons” - La composició orgànica del barroc (tot encaixa amb tot) és substituïda per un sistema de juxtaposició mecànica (presència simultània de parts independents).

4) Arquitectura autònoma de la naturalesa
Arquitectura que s’allibera de les lleis de la naturalesa
Arquitectura antigravitatòria, és a dir, de la massa al volum
Arquitectura que es produeix sense condicions climatològiques

Kant, crítica del judici - desenvolupa la teoria estètica
Una divisió pot ser analítica ,és a dir, dividida en 2 parts: contradicció o sintètica ,és a dir, dividida en 3 parts: 1 - condició, 2 - quelcom condicionat, 3 - nou concepte (1 i 2)

E. Trías: “La gran diferència de l’art del s. XX al passat és que abans l’art estava subjecte al conjuntivisme. A partir del s. XX és disjuntiu, és a dir, marca diferències, és sintètic i partitiu”