William Colman Hunt (1827-1910)

A Converted British Family Sheltering a Christian Priest from the Persecution of the Druids 1850

C. Monet(1840-1926),

Boulevard des Capucins, 1873

  9 de Novembre del 2006

Crystal Palace

Lother Bucher
- Red de línies
- Immaterial
- Els sentits són incalculables
- infinit, atmòsfera, llunyania, sublim

M. Berman, “modernism”
Aquí diem modernisme o modernismo (s.XIX – XX 1890-1910)

Sobre l’ Ecclesiologist ,M. Berman, diu que no li agrada ja que:
- No és arquitectura, és enginyeria
- No és forma, és solidesa
- No és estable, és inestable
- Té una infinita repetició d’elements

-Willian Morris i la ideologia de l’arquitectura moderna, 1834. Els seus pares el porten al museu (Crystal Palace) però no entra a l’edifici.

John Kuskin - Crítica de l’art (Anglaterra s. XIX). Primera vegada que es produeix un enfrontament entre l’artesania i l’indústria.

A.W.Pugin (arquitecte anglès) – Important impulsor del gothic revival (no gòtic eclesiàstic). El gòtic no és un estil utilitzable per unes coses i per altres no, sinó, és un estil que conté els valors arquitectònics morals.

En els últims anys es dissenya una sala medieval al Crystal Palace (lones negres, vidres de colors, etc...)

J.Mc. Kean distingeix entre valor (art) i mercaderia (universalització)
Diu que el Crystal Palace és un tipus de mercaderia

K. Marx distingeix entre valor d’ús (gaudeix de cada objecte per ser el que és) i valor de canvi (quantificació, quantitat)
Marx diu que allò que és bell es relaciona amb la qualitat mentre que allò que és sublim es relaciona amb la quantitat i creu que sempre es dóna o un cas o l’altre.
“Si el valor de canvi quanya al valor d’ús, el cicle no funciona”
Artesania - Treball concret, qualitat
Indústria - Treball abstacte, quantitat

Hitchkok Un dels edificis més bells que s’han fet en tota l’història.
És l’exterm de l’eclectisme: Cap de les formes arquitectòniques són millors que les altres, totes les formes són una mercaderia.
L’eclectisme és partidari del liberalisme econòmic

Crystal Palace No hi ha equilibri entre la part i el tot.
Predomina la regularitat, és a dir, és una suma de peces iguals i intercanviables

Llibres F. Tönnies, 1887 “ Comunitat i associació”
G. Simmel (sociòleg alemany), 1903 “Groszstadt” = “metròpolis i vida intel•lectual”
La consciència on la ciutat contemporània és hostil. Tenen molt de revival, proposen el revival: el passat com a futur projecte

Ghotic Revival, l’estil a seguir - “Utopia regressiva”

Modernisme
Modernòcrates - Buckminster Fulher, Le Corbusier
Visionaris de la desesperació cultural – M. Berman

  pizarres versió per imprimir>