Sir Georges Pierre Seurat (1859-1891)

Sunday afternoon (1884-86)

Cezanne, Paul (1839-1906)

Les jouers de cartes (1884-86)

Pablo Picasso (1881-1973)

Portrait of Ambroise Vollard (1910)

Vincent Van Gogh (1853-1890) Autorretrato (1889)

  23 de Novembre del 2006

Disseny - Obra d’art total “l’art pour l’art” (arts aplicades). Concepció de l’art separat de tot.

Walter Gropius
L’art com a disseny, com a arts aplicades i com a obra d’art total. Defensa la unió entre l’art i l’artesania.
Està en contra de l’arquitectura autònoma perquè defens la unió de l’arquitectura, l’escultura i la pintura.
L’art per aplicar-lo fora de l’art.
L’art no ha d’estar pels museus, ha de transformar la vida, l’ha de millorar

Prerafaelistes i impressionistes comparteixen el fet de tenir una actitud de rebel contra el concepte d’art que es dóna en cada un dels moments

Impressionistes 1880, 3 tendències.

1. Puntillisme o divisionisme

Pintors post-impressionistes: G. Seurat i P. Signare - Juxtaposició de petits punts (puntillisme o divisionisme)

Impression: Claude Monet, “Sun rising” - Moviment, pinzellades curtes
P. Signare “Sunday afternoon”

2. Cubisme

Paul Cézanne - L’arquitectura impressionista era massa il•lusionista. S’interessa per la materialitat, l’espessor i la representació volumètrica de la realitat

“Joeurs” (Jugadors de cartes)
La figura de la dreta és una figura tova i no surt sencera. El mantell no cau verticalment.
La figura de l’esquerra és una figuratensa, recta, enganxada a la cadira. Els braços ón cilindres.
És important, també, la distància entre les mans d’un i altre jugador

Pablo Picasso i G. Bracque particpen d’aquesta tendència.

3. Expressionisme

P. Gauguin - Polynèsia - Principi tècnic de l’expressionisme. Manté en peu l’estructura (colissonisme)

V. Van Gogh - Abandonament del món - Principi moral de l’expressionisme
Autoretrat de Van Gogh – Figura molt delimitada (inconfusible amb el fons de l’imatge)

Aquests 2 últims pintors s’allunyen de l’impressionisme.

Expressionisme - Manera d’entendre l’art que sorgeix del trencament de les altres dues tendències. Aquesta tendència va de l’interior a l’exterior.

Munch “El crit” – Línies ondulades i continues. El quadre no pretén plasmar una realitat exterior sinó una realitat de l’interior a l’exterior.

Moviments artñistics de Vanguàrdia
1. Voluntat de trencar amb la normativa
2. Creació d’uncodi lingüístic nou i autosuficient
3. Art que transforma la cotidianeïtat

El quadre com a construcció i no com a representació. Com a taula i no com a finestra. Coma significat. Per tant, el quadre com a construcció, com a taula i com a significat.