Apunts de la CONFERÈNCIA sobre ESCOLA A ARENYS DE MAR (1935), de l'arquitecte JOSEP LLUÍS SERT, que va oferir el Sr. Fernando Álvarez Procerovich, professor d'Història de l'arquitectura a l'ETSAB.

L'exposició anava dirigida als alumnes de l'assignatura d'EGA II i feia referència a l'exercici axonomètric que han de realitzar en aquest quadrimestre. Encara que tenia interès pels estudiants de la nostra assignatura per estar relacionada amb l'objectiu de l'exercici demanat per la setmana següent.

Tot i que la conferència estava dedicada a l'obra de Sert es va parlar majoritàriament de la relació d'aquest amb Le Corbusier- personatge fonamental en la seva vida i projectes - comparant les obres d'ambdós arquitectes.

En 1926, Sert va conèixer en profunditat l'obra de Le Corbusier, amb qui va començar a treballar en 1927 i va mantenir una intensa relació professional fins 1963. Els seus primers edificis de la dècada de 1930 mostren l'entusiasme per les noves idees, però en elles s'aprecia la intenció d'apropament a la tradició mediterrània. El dispensari antituberculós, la casa bloc de San Andrés o l'edifici de vivendes del carrer Muntaner, tots ells a Barcelona, van ser les primeres obres racionalistes de l'arquitectura espanyola i que van encarnar els valors socials de la Segona República. Posteriorment, junt amb altres arquitectes, va fundar el GATCPAC "Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània" (sector català escindit del GATEPAC) per difondre el missatge del Moviment Modern, i va assistir als primers encontres dels "Congresos Internacionales de Arquitectura Moderna" (CIAM), els principis dels quals van estar lligats a l'evolució posterior.

Fig.1 Dibuix esquema en planta de l'Escola d'Arenys de Mar, Catalunya, Espanya (1928-37)

L' Escola a Arenys de Mar es va construir entre 1928-1937 feta com annex a l'antic hospital de Can Xifré per acollir nens amb tuberculosi. L'edifici, que té una capacitat de fins a vuitanta alumnes, havia de permetre que els nens ingressats al preventori poguéssin continuar l'activitat escolar.

És un edifici poc conegut, que fins fa poc no apareixia en els estudis que s'han fet sobre en Sert i la seva obra. Malgrat l'ús que se li volia donar com a escola mai no va arribar a funcionar, perquè justament acabada de construir es va instaurar la dictadura franquista a Espanya, i llavors l'edifici es va convertir en un centre social de la Falange. Més tard es va convertir en la vivenda del que era director del centre falangista. Actualment està destinat als serveis socials de base de l'ajuntament d'Arenys de Mar.

Es tracta d'una planta de 12x18 m., que es distribueix amb traçats auris, formats per dos quadrats de 7x7 m. Sorprèn la seva dimensió i la seva forma de construcció, amb l'ús de voltes catalanes que ja no es recolzen en murs portants, sinó que evoluciona i es recolza en bigues, cosa que facilita la creació de grans llums transversals.

Fig.2 Planta de l'Escola d'Arenys de Mar, Catalunya, Espanya (1928-37)	Fig.3 Secció longitudinal de l'Escola d'Arenys de Mar, Catalunya, Espanya (1928-37)

L'obra s'aixeca sobre un basament (element intermig entre edifici i terra) de pedra per remarcar la voluntat de separar la casa de la natura i de que aquesta reposi sobre un pla, amb el qual entrin en contacte l'arquitectura i la topografia lleugerament complicada del solar.

Aquesta obra tradueix els valors de l’arquitectura mediterrània i, amb ella, l’estructura clàssica d'element pesant sustentador (basament de pedra) i element lleuger sustentat (edifici arrebossat), una estructura que reprodueix l’ordre natural dels cossos sotmesos a la llei de la gravetat. Aquest contrast entre la pedra (rugós i pesat) i l'arrebossat (llis i lleuger) podria ser la raó de l'elecció d'aquests materials tan típicament mediterranis.

El Mediterrani és el lloc del Sol, la tuberculosis necessita d'aquest Sol. La manera que té de plasmar el concepte del mediterrani sobre l'arquitectura es fent servir, per una part, la claredat del mediterrani a través de l'arquitectura grega i romana (l'hospital dóna la impressió de voler ser com un partenó pels efectes de les dues fileres de columnes situades a l' entrada), i per l'altre, el misteri "las columnas saludan a los niños?" (pregunta llençada a l'aire pel conferenciant)

Sert utilitza diversos conceptes del racionalisme regionalista, com per exemple passar d'una arquitectura més industrial cap a una arquitectura que retorna als materials naturals propis del lloc (regionalista), i fer una arquitectura sense ornamentació.

Le Corbusier també fa aquest canvi revolucionant la seva l'arquitectura amb el retorn a la natura utilitzant materials tradicionals, la saviesa del primitiu (retornant a l'origen), redescobrint nou mobiliari de peces redimensionades, úniques del lloc en el qual s'ubiquen, preferiblement de materials naturals (és a dir, no segueix amb els mobles industrialitzats)

Un exemple de cada arquitecte que mostren l'aplicació d'aquests materials redescoberts i dels basaments de pedra:

Fig.4 Casa del Garraf (tipus A), Sert i Torres Clavé, Catalunya, Espanya (1934-35)	Fig.5 Casa Errázuriz, Le Corbusier, Chile (1931)

Les cases del Garraf (1934-35) tenen diferents tipologies, i tan a la tipologia C d'aquestes com a l'escola, Sert utilitza la volta a la catalana amb ús estructural, replantejant-ne la forma tradicional i, com ja hem dit abans, en comptes de recolzar-la en murs de càrrega, ho fa en pòrtics (pilars i jàsseres).

L'estructura de la terrassa de l'escola és similar a la que va fer Le Corbusier a la Casa Weissenhof (1927), fins i tot en el seu alçat lateral. Aquesta consisteix en una estreta franja de sostre que es doblega en arribar als extrems, delimitant el contorn d'una "finestra" que emmarca visualment l'espai lliure recuperat amb la coberta plana, i a l'escola, l'espai d'esbarjo, on Sert col·loca una doble filera de pilars rodons.

La incorporació de la volta pel Moviment Modern i més tard per Le Corbusier va tenir lloc, aproximadament, al 1919 amb la Maison Monol i posteriorment amb la Weekend house, a París, al 1935. Ell va utilitzar un tipus de volta catalana rebaixada de formigó, mentre que la de Sert estava feta de dues o tres capes de rajola montades a l'aire i sense encofrar.

Les voltes de la Weekend house estan revestides de fusta "Plywood" per la part interior, els envans estan construïts amb maons d'obra vista. Les parets rústiques de pedra i el sostre amb fusta contrasten amb el ciment i les finestres d'acer manufacturades, on utilitza pantalles de vidre de "Nevada". L'interior de la casa té acabats amb color, és una espècie de versió de la primera planta de la Ville Savoye a Poissy, França (1929). La coberta de la Weekend house és ajardinada.

Fig.6 Casa del Garraf (tipus C), Sert i Torres Clavé, Catalunya, Espanya (1934-35)	Fig.7 Weekend house, Le Corbusier, París, França (1935)
Fig.8 Maison Monol, Le Corbusier (1919)	Fig.9 Interior de la Weekend house, Le Corbusier, París, França (1935)
Fig.10 Casa Weissenhof, Le Corbusier, Stuttgart, Alemanya (1927)	Fig.11 Ville Savoye, Le Corbusier, Poissy, França (1929)