informació complementària que es vulgui fer pública pot dirigir-se al professor de la assignatura.
Un treball de:
grup 7
|
grup 8
|
- Esquema de la classe del 09.10.03:
- La classe va començar tractant el tema de l'Eclecticisme,
un tret característic de l'arquitectura del S.XIX. Consisteix en una
superposició indiscriminada de fragments d'estils diversos dins d'una
mateixa obra.
Per l'eclèctic tot és intercanviable, és a dir, no hi ha res preferible per si mateix a res, "tot val". L'exemple utilitzat a classe per descriure aquest concepte és el Café Pedrocchi a Pàdua.
Per a més informació, consulteu "eclecticisme".
L'edifici inicialment era d'estil Neoclàssic. Posteriorment, se li va afegir un nou cos anomenat Il Pedrocchino, d'estil neogòtic.
G. SIMMEL, sociòleg de finals del s.XIX en la seva obra "Gran Ciudad y vida nerviosa" fa el següent comentari sobre la gran ciutat: "En la gran ciudad todos los objetos flotan con igual peso específico en la corriente contínua de la economia monetaria" (G. SIMMEL, ). Juntament amb l'eclecticisme es va produir un liberalisme econòmic. Marx deia que l'estructura antiga consistia en un intercanvi de mercaderies mitjançant diners. A la economia tradicional havien objectes d'ús i objectes de canvi. Un objecte d'ús seria aquell que té una utilitat clara, per contra, un objecte es pot considerar de canvi quan el que ens interessa és la quantitat de diners que en podem obtenir. A la societat anterior al liberalisme econòmic, es compraven els objectes en funció de la seva utilitat, però després, les mercaderies es converteixen en simples objectes d'intercanvi.
Esquemàticament, seria:- Antigament --> mercaderies-diners-mercaderies.
- Després del liberalisme econòmic -->
diners-mercaderies-diners.
Degut a aquest canvi, es passa de considerar les qualitats de l'objecte que podem percebre amb els sentits a una consideració que es limita a una reflexió intel·lectual.
Simmel afirmava que un tret de les ciutats contemporànies és que cada dia ens tornem més calculadors degut a la gran quantitat d'informació que rebem diariament. Considerem el món en termes quantitatius. Marx diferenciava el treball abstracte del treball concret. El primer produia valors de canvi (quantitatiu) i el segon, per contra, produia valors d'ús (qualitatiu). Un exemple de treball concret seria un artesà.
En relació amb això, Kant defineix allò Sublim com un concepte quantitatiu i allò bell com a qualitatiu.
"Allò bell es una posibilidad de la forma que consiste en la limitación."(Kant, 1790, pág. 184). Només allò que té límits pot ser bell o no, el que manca de límits, formes, no pot mai ser bell, pot suscitar una emoció semblant a la bellesa, i al mateix temps molt diferent. allò sublim es pot pensar com una totalitat però no es pot percebre com a tal.
"Lo bello tiene en común con lo sublime que ambos placen por si mismos." (Kant, 1790, pàg.183). El món estètic és un món que es tanca en si mateix en el qual hi ha dos sentiments diferents (allò bell i allò sublim). És un món de finalitat sense fi i de utilitat sense ús.
- Antigament --> mercaderies-diners-mercaderies.
- Abans que Kant publiqués la "Crítica del Juicio" i després de que
Burke publiqués la seva indagació sobre "lo sublime" i "lo bello",
C.N. Ledoux va realitzar un projecte utòpic sobre una ciutat
ideal anomenada Chaux, de la qual es va arribar a construir una petita
part. Ledoux va projectar diversos edificis, entre els quals destaca
el cementeri. Aquest no es va arribar a construir però va realitzar
alguns gravats magnífics. D'entre aquests gravats en destaca un on es
va representar el cel en la seva inmensitat.
La intenció de Ledoux en projectar el cementiri de Chaux era que quan l'espectador s'hi apropés, havia de quedar trasbalsat al trobar-se davant de la imatge del no res.
Per a més informació, consultar "arquitectura autónoma".
"Todo lo sólido se desvanece en el aire" M. BERMAN.
Dins d'una època on la producció industrial s'aplicava en la producció arquitectònica, sorgeix la necessitat de construir un edifici per a albergar l'exposició de 1851. En aquest context J.Paxton proposa un edifici revestit amb plaques de vidre i bigues pintades de blau. Aquest edifici s'anomenaria Crystal Palace. El vidre empleat li dona a aquesta arquitectura un caracter sublim degut a la pèrdua del límits i la desmaterialització.
En el segle XIX es van començar a construir museus. Aplicant criteris d'arquitectura religiosa, es pensava que hi hauria una peça més important que les altres situada en un lloc concret i estratègic, com es pretenia portar a terme, per exemple, a l'Altes Museum de K.F.Schinkel al 1830.
Planta
Altes Museum
La planta d'aquest edifici té una estructura característica: centrípeta i centrífuga i alhora regular i simètrica. Colin Rowe en el llibre "Manierisme i arquitectura moderna" parla d'aquest edifici com una contribució important en l'arquitectura moderna, relacionant-lo amb altres edificis com els de Mies van der Rohe,...
Degut a la importància que cobrava el centre on es coloca la peça més destacada, es va decidir que fós una copa de granit molt gran. Degut a la seva dimensió no es va poder introduir a l'edifici i finalment es va col·locar a fora. La idea de centralització i l'elecció de la peça més important desapareix. Això es va veure, sobretot, en l'Exposició Universal on es reunirien a Anglaterra productes i mercaderies de tot el món en el mateix pla d'importància. No s'hi destaca cap punt que jerarquitzi l'espai. Es produeix, així una clara regularitat i juxtaposició.
Joseph Paxton va guanyar el concurs que proposava la construcció d'un edifici per a l'Exposició de 1851. Va començar a projectar el Crystal Palace definint alçat i secció.
Esbós alçat i secció
El projecte es desenvolupa partint d'una mida "n" que es va repetint a mesura que creix, és a dir, està basat en la regularitat infinita sense determinació de límits.
Crystal Palace
Podem comparar aquest esquema amb el d'una estació de ferrocarril. Per exemple, l'Estació de Waterloo, de Nicholas Grimshaw, on aquesta mida "n" es repeteix depenent de la longitud del tren.
Estació de
Waterloo, de N. Grimshaw (1993)
Recordem les característiques amb què definirien l' Estil Internacional, H.R.Hitchcock i P.Johnson:
- - Volum, no massa.
- Regularitat, no simetria.
- No ornamentació afegida.
D'aquesta obra van sorgir diverses opinions crítiques entre les quals destaquem el comentari que van fer The Ecclesiologist al 1851, posant en dubte la seva vinculació a l'arquitectura.
¡Eso no es arquitectura!
"Las condiciones en que fue emprendida la construcción del Crystal Palace no habrían podido ser respetadas, entendemos, de ningún otro modo más que con la ejecución del admirable proyecto de Mr. Paxton. Y admitamos sin más que estamos llenos de admiración por los efectos internos sin precedentes de tal estructura (...) un efecto de espacio y de hecho una espaciosidad nunca obtenida hasta ahora; una perspectiva tan vasta que el efecto atmosférico de la extrema distancia es del todo nuevo y singular; una difusa luminosidad y un brillo fabuloso, nunca supuestos antes; y sobre todo -uno de los atributos que más nos satisfacen- una evidente franqueza y un realismo constructivo impagable. Y sin embargo, se ha formado en nosotros la convicción de que eso no es arquitectura: es ingeniería -de la mejor calidad y excelencia- pero no arquitectura. La forma está enteramente por llegar, así como también las ideas de estabilidad y solidez (...). Además, la infinita repetición de los mismos elementos componentes -indispensable en una estructura como ésa- nos parece que niega cualquier aspiración a una más alta calidad arquitectónica." (The Ecclesiologist, 1851)
Comparació entre l'"ARQUITECTURA" de l'Altes Museum i l'"ENGINYERIA" del Crystal Palace:
La manera en què Paxton adapta l'edifici al solar és que en comptes de trencar amb la forma de corba que té el terreny, aprofita el màxim d'espai esglaonant el perímetre de l'obra sense preocupar-se de l'aspecte final. També es troba en que el terreny té arbres, els quals no li suposen un obstacle, ja que, enlloc de talar-los, configura patis al voltant d'aquests. Per sobre dels arbres hi ha una estructura d'arcs de fusta.(com es pot veure en la planta i l'esquema)
Planta i alçat Crystal Palace
Esquema conceptual
Més informació Crystal Palace
Autor: Alfredo Chaves
El Crystal Palace n'és un bon exemple d'arquitectura sublim. Poseeix aquesta forma difosa, fins i tot evanescent, enfatitzada pel seu contorn totalment acristalat. Aquesta corrent que va arribar a l'arquitectura, també va captar altres camps com la pintura, una pintura que tendeix a l'anulació de si mateixa.
Com succeeix, per exemple, a la pintura de Barnett Newman. Al 1948 va escriure un assaig titulat "The sublim is now" relacionat amb la seva obra. Els seus quadres, de grans dimensions, poseeixen les qualitats suficients per produir una sensació ambigua que es mou entre el rebuig i l'atracció. Estan composats per colors continus i linies que mai es creuen, buscant aquesta sensació d'infinitat que defineix allò que es sublim. Rebutja l'aparició de creuaments i punts d'atenció prioritaria. Elimina les horitzontals i les verticals a la vegada. Per B.Newman l'estètica no és l'únic requisit per entendre l'art.
Canto XIII,
B.Newman - Exercicis:
- Exercici 1.1:
Esmentar les relacions que feia Kant entre els termes qualitatiu i quantitatiu en referència a lo sublime i lo bello - Exercici 1.2:
Partint dels esbossos de J.Paxton del Crystal Palace, per una banda, deduir com un arquitecte tradicional hagués començat l'edifici, i per l'altra, com continuariem el projecte de Paxton.
- Exercici 1.1:
- Bibliografia:
- KANT, I. Crítica del Juicio, 1790. Editorial Espasa-calpe.
Madrid, 1991.
- BURKE, E. Indagación filosófica sobre el origen de nuestras
ideas acerca de lo Sublime y lo Bello, 1757. Colección de
Arquitectura nº19, 1985.
- KANT, I. Crítica del Juicio, 1790. Editorial Espasa-calpe.
Madrid, 1991.