	Desenvolupar l'argument d'un text
	Tècniques d'escriptura
	Diferència entre cita i plagi
	Com es fa una bibliografia
	Bibliografia final

L’escrit:

Per a una bona elaboració d’un treball, tan escrit com oral, és necessària una base argumental forta. Una idea no pot ser plasmada de qualsevol manera i sense ordre, necessita seguir unes bases i un fil per conduir el lector allà on nosaltres vulguem.

· L’escrit ha de demostrar un propòsit des de un bon començament, conduint el lector cap a la conclusió final.

· Ha d’existir una idea central definida, fonamentada en raons i ressaltada amb proves.

· L’escrit pot ser un exemple concret que determini el cas a comentar.

· L’escrit es construeix d’una manera concreta, fent que cada idea condueix a la següent, i evitant així els salts.

· Les idees s’integren de forma clara, que pot ser ascendent, descendent, o circular (en importància).

L’argument:

A més de tenir una base ben definida i ordenada, hem de pensar com volem enfocar la nostra exposició. A vegades es cau en l’error que argumentar un fet és fer-ne una crítica o crear-ne polèmica. Hi ha moltíssimes formes d’abordar l’escrit:

· El primer exemple seria el que acabem de dir, el d’una crítica o opinió d’un fet, idea o tema.

· Podria ser un escrit absolutament tècnic, on no hi hagués part subjectiva del lector, si no que ens centrem en el que hem extret d’informació pura i intacta.

· Podem construir una història per explicar allò que volem, en aquest cas podem seguir les següents pautes:

1. L’escriptor i el lector coneixen l’argument de la història

2. Idees o aconteixements s’enllacen en una seqüència concreta

3. El lector sap cap a on s’encamina a mida que avança

4. Principi i final són clars

5. Es percep la plenitud de l’escrit, no fragments autònoms

6. Hi ha pautes i convencions que l’autor segueix i el lector espera

Formular la idea central:

És important que l’argument estigui formulat de tal forma que la idea central resulti comprensible. Què volem que el lector pensi o en tregui de conclusió al final? Quina posició volem donar a conèixer? La idea central es podria definir com la resposta al títol, en cas de que aquest formules alguna pregunta. És aconsellable formular la idea central en la primera fase del treball, per que si no podem estar escrivint una cosa sense saber que volem dir amb tot això.

Desenvolupar l’argument a partir de temes i assumptes:

Per definir la idea central del nostre argument hem de reforçar-la amb diferents temes i assumptes. La idea central és el nucli de l’argument i per resultar convincent i que agafi força, necessita ser contrastada per cert nombre de temes. Els temes es composen d’assumptes, i aquests s’extreuen de les lectures i informació del material en qüestió. Són els documents necessaris per il·lustrar els temes.

Tècniques d'escriptura

En general, per fer qualsevol tipus d’escrit, s’ha de prestar atenció a tres aspectes bàsics: el text ha de ser llegible, amb un estil senzill i s’ha d’establir un procés de composició concret. Quan diem que el text ha de ser llegible ens referim al grau de facilitat amb el qual es pot llegir, comprendre i memoritzar un text; aquest grau es pot definir a través de paràmetres més o menys fixes:

Comprensió alta	Comprensió baixa
Paraules curtes i bàsiques	Paraules llargues i complexes
Frases curtes	Frases més llargues
Llenguatge concret	Llenguatge abstracte
Estructures que afavoreixen la anticipació	Subordinades i incisos massa llargs
Presencia de repeticions	Enumeracions excessives
Presencia de marcadors textuals
Situació lògica del verb	Posar les paraules importants al final
Variació tipogràfica: xifres, negreta, cursiva	Monotonia

L’estil senzill reuneix les següents condicions:

Usa un llenguatge apropiat al lector i al document (tema, objectiu), s’adapta a cada situació (s’ha de tenir en compte que no hi ha un context compartit entre l’autor i el lector).
Té un disseny racional que permet trobar la informació important ràpidament.
Es pot entendre la primera vegada que es llegeix.
Usa el llenguatge amb correcció: estructures sintàctiques de les frases comprensibles, evitar l’abús de subordinades, evitar un elevat grau d’abstracció o generalització del contingut, usar correctament la puntuació, el lèxic específic, limitar els incisos, no afegir informació irrellevant,

Més enllà d’aquestes condicions, l’utilització d’un estil senzill es refereix sobretot a l’ús d’un estil adequat al tema i a l’objectiu del text. Per tal d’usar el llenguatge d’una forma més correcta i adequada, primerament s’haurà establert l’objectiu bàsic del text, què vol comunicar i organitzar la informació que volem transmetre. Normalment es desenvoluparan temes continguts en un enunciat concret, per tant serà convenient, primerament, entendre totalment l’enunciat (principi bàsic per poder-lo respondre) que comportarà una primera definició de l’objectiu del text. Un cop aclarit l’objectiu, és convenient fer una relació de tots aquells termes i conceptes que ens poden ajudar a desenvolupar el text. Per tal de facilitar la redacció, una bona ordenació i jerarquització dels temes i subtemes a tractar ens ajudarà a configurar una estructura al nostre text (és recomanable organitzar els temes principals per paràgrafs i ajuntar-los amb altres temes relacionats). L’estructuració del text, juntament amb la fixació de l’objectiu que es persegueix, són dos factors primordials per tal de composar un text complert i adequat.

Com a resum, es podria establir un decàleg bàsic per redactar:

1. Escriure sense presses.

2. Utilitzar el paper com a suport, fent notes, llistes i esquemes.

3. Fes textos primitius, convé rescriure el text vàries vegades.

4. Pensar amb el lector, que el text sigui comprensible.

5. Deixar la gramàtica pel final i centrar-se en l’objectiu del text.

6. Dirigir la composició, planificar el que es vol escriure.

7. Establir ordenadament els paràgrafs

8. Repassar la prosa frase per frase.

9. Ajudar a entendre el text, que la imatge del text estigui pensada.

10. Deixar reposar el text per rellegir-lo.

Diferència entre cita i plagi

Al resumir un llibre, en ocasions copiem íntegrament fragments d’aquest. En unes altres, quan l’autor expressa la seva opinió la copiem entre cometes. És a dir, els fets verificats els copiem tal qual y les opinions de l’autor les posem entre cometes.

A l’hora de posar-nos a redactar el treball en moltes ocasions prescindim de les cometes, en aquests casos hem d’estar segurs que lo que escrivim és un fet verídic i no una cita de l’autor, perquè sinó estaríem fent un plagi.

Així un plagi és una cita d’un autor copiada íntegrament sense cometes i sense referència bibliogràfica.

Com evitar els plagis

Per evitar els plagis devem indicar molt clarament que es tracta d’una cita. De cites podem trobar de dos tipus:

Ø Es cita un text que després s’interpreta

Ø Es cita un text en segons la interpretació personal

Es poden donar deu regles per ales cites:

1. Els fragments objecte d’anàlisis interpretatiu es citen amb una amplitud raonable.

2. Els textos de literatura crítica es citen només quan amb la seva autoritat corroboren o confirmen una afirmació nostre.

3. La cita suposa que es comparteix la idea de l’autor citat, a no ser que el fragment vagi precedit o seguit d’expressions crítiques.

4. En cada cita han de figurar clarament l’autor i la font impresos o manuscrits. Aquesta localització admet diversos mètodes:

4.1.- Amb crida i referència a la nota, forma utilitzada quan es tracta d’un autor citat per primera vegada

4.2.- Amb el nom de l’autor i data de publicació de l’obra entre parèntesis, darrera de la

4.3.- Amb simples parèntesis que transcriuen el número de la pàgina si tot el capítol versa sobre la mateixa obra del mateix autor.

5. Les cites de les fonts primàries es fan normalment referint-se a l’edició crítica o a l’edició més acreditada.

6. Quan s’estudia un autor estranger, les cites han d’anar en la llengua original.

7. La referència a l’autor i a l’obra ha de ser clara.

8. Quan una cita no supera les dues o tres línies es pot insertar dins el paràgraf entre cometes dobles. Quan, al contrari, la cita és més llarga, és millor posar-la a un espai i amb major marge. En aquest cas no fa falta les cometes.

9. Les cites han de ser fidels:

9.1.- Primer, s’ha de transcriure les paraules tal i com són.

9.2.- Segon, no es pot eliminar part del text sense senyalar-lo. Aquesta senyal s’ha de fer mitjançant la inserció de tres punts suspensius que corresponen a la part omitida.

9.3.- Tercer, no es pot interpolar; tots els nostres comentaris, aclaracions, especificacions, tenen que aparèixer entre parèntesis quadrats o entre doble cometes.

10. Citar és com aportar testimonis en un judici. S’ha de poder trobar sempre el llibre citat. Per això la referència ha de ser exacte i puntual (no es cita a un autor sense dir quin llibre i quina pàgina) i verificable per tots.

Notes a peu de pàgina

Les notes quan s’utilitzen de forma mesurada són necessàries:

Ø Serveixen per indicar l’origen de les cites.

Ø Serveixen per afegir a un tema discutit en el text altres indicacions bibliogràfiques de reforç.

Ø Serveixen per referències externes i internes.

Ø Serveixen per introduir una cita de reforç.

Ø Serveixen per ampliar les referències que s’han fet en el text.

Ø Serveixen per corregir les afirmacions del text.

Ø Serveixen per oferir la traducció d’una cita que era essencial donar en una altra llengua estrangera o la versió original de control d’una cita que per exigències de fluïdesa del raonament resultava més còmode donar en traducció.

Ø Serveixen per citar un llibre del qual s’ha utilitzat una frase, o citar un autor de qui s’ha agafat una idea o una informació.

Sistema cita-nota

Considerem l’ús de la nota com una referència bibliogràfica. En un text al parlar d’un autor o citar coses del seu pensament s’ha d’adjuntar una nota amb una referència bibliogràfica adequada. Aquest sistema es realitza mitjançant l’anotació de números al final de la cita i posteriorment a peu de pàgina es col·loca la bibliografia de la cita en qüestió.

Al final dels textos ha d’haver una bibliografia final completa de tots els llibres que s’han citat. Totes les bibliografies finals segueixen unes pautes.

(exemple) ... no renuncia con todo a reivindicar en cualquier caso la primacia de la estructura sintáctica profunda como determinante del significado.¹

1. Noam Chomsky, Aspects of a Theory of Syntax, Cambridge, M.I.T., 1965, p.162.

Sistema autor-data

Aquest sistema és recomanable quan s’ha de citar els mateixos llibres molt sovint, ja que permet aclarir enormement el text i eliminar un vuitanta per cent de les notes. En aquesta nota ha de constar el nom de l’autor al qual el text fa referència, l’any de la publicació del llibre i la pàgina on consta el text citat.

(exemple) En la investigaciones acerca de los productos existentes “ las dimensiones de la muestra han de ir en función de las exigencias especificas dela prueba” (Corigliano, 1969: 73)

Com es fa una bibliografia

"el capítol sobre la bibliografia hauria de ser molt llarg, molt precís i comprometedor" (Eco, 1977: 250)

Utilitzem una bibliografia final per completar l´obra, tenir un llistat complet dels documents relacionats amb la disciplina tractada que han ajudat a realitzar l´obra, per demostrar els coneixements de l´autor de la bibliografia sobre el tema en questió i per no obligar al lector a anar a buscar pàgina per pàgina la informació que li interessa.

Hi ha vàries maneres de nombrar aquesta bibliografia final:

*referències bibliogràfiques (1)

*obres consultades (2)

*bibliografia general sobre el tema X (3)

*material adjunt: entrevistes, documents... (4)

*repertoris bibliogràfics (5)

*fonts (6)

el títol ha de ser coherent amb el contingut i es poden utilitzar per fer una sola biliografia final més completa, per exepmple:

(1) i (2)

(6), (5), (3) i (4)

Presentació

Existeixen dos tipus de presentació de la bibliografia:

*ordenada seguint la successió numèrica que correspon a l´ordre del sitema cita-nota utilitzat a l´obra.

*ordenada segons l´ordre alfabètic de l´element de referència (autor, o si és anònim el títol)

Dintre d´aquesta classificació, es pot subdidir la bibliografia en diferents tipus de documents: documents impresos, documents electrònics...

fotos

Com fer una referència bibliogràfica?

documents impresos

Llibres:

Complets

COGNOMS (en majúscula), Nom o nom de l´entitat responsables. Títol del llibre (en cursiva). Altres responsables: traductor, editor, etc. (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió del llibre (opcional). Col.lecció (opcional). Notes (opcional). Número ISBN.

*PRECEDO LEDO, Andrés. Ciudad y desarrollo urbano. Madrid: Síntesis S.A. DL 1996. 287p. Espacios y Sociedades. Serie mayo. ISBN 84-7738-386-3.

Capítols
COGNOMS (en majúscula), Nom o nom de l´entitat responsables del capítol. Títol del capítol. En COGNOMS (en majúscula), Nom o nom de l´entitat responsables del llibre. Títol del llibre (en cursiva). Lloc de publicació: Editorial, any, situació en la publicació font (volum, pàgines, etc.).

*BLASER, Werner. Mi carrera profesional. En ROHE, Ludwig van der. Escritos, diálogos y discursos. Murcia: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitéctos Técnicos, 1981, p. 82-84.

Revistes:

Completes:

Títol (en cursiva). Responsabilitat de la revista. Edició. Identificació del fascicle (data i/o número). Lloc de publicació: Editorial, any. Sèrie (opcional). Notes (opcional). Número ISSN.

Articles
COGNOMS (en majúscula), Nom o nom de l´entitat responsables de l'article. Títol de l'article. Col·laboradors a l'article (opcional). Títol de la revista (en cursiva). Edició, any, volum, número, pàgines.

*ÁBALOS, Iñaki. Voz para el verde. Arquitectura viva. Març-Juny, 2003, nº89-90, p. 36-39. ISSN 0214-1256

Congressos:

complets

COGNOMS (en majúscula), Nom o nom de l´entitat responsables Títol (en cursiva). Altres responsabilitats (opcional). Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió (opcional). Número ISBN.

*Actas del VI Congreso Internacional de Expresión Gráfica Arquitectónica. La representación de la ciudad. Departamento de Proyectos. Escuela Técnica Superior de la Universidad de Navarra. Pamplona: T6 Ediciones S.L., maig 1996. ISBN 84-921319-8-5

per parts (ponències, comunicacions...)

COGNOMS (en majúscula), Nom o nom de l´entitat responsables de l'article. Títol de l'article. Autoria del congrés. Títol del congrés (en cursiva). Lloc de publicació: Editorial, any. Pàgines.

*PARRA BAÑON, José Joaquín. La representación verbal de la ciudad. VI Congreso Internacional de Expresión Gráfica Arquitectónica. Pamplona: T6 Ediciones S.L., 1996. p. 167-176.

Legislació:

País. Títol. Publicació (en cursiva), data de publicació, número, pàgines.

*Catalunya. Llei 11/1989, de 10 de juliol, de creació de l'Institut Català de la Dona. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, 12 de juliol 1989, núm. 1167, p. 2967-2968.

Normes:

COGNOMS (en majúscula), Nom o nom de l´entitat responsables . Títol (en cursiva). Codi de la norma (si no forma part del títol). Lloc de publicació: Editorial, any.

*ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE NORMALIZACIÓN Y CERTIFICACIÓN. Norma española : UNE-EN ISO 14012 : abril 1997 : directrices para la auditoría medioambiental : criterios de cualificación para los auditores medioambientales : ISO 14012:1996. Madrid : AENOR, 1997.

Tesis doctorals:

COGNOMS (en majúscula), Nom o nom de l´entitat responsables . Títol (en cursiva) Altres responsabilitats: director de la tesi, etc. (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió (opcional). Notes (opcional).

*FOCHS, Carles. Gènesi del projecte arquitectònic: un estudi dels gràfics inicials en els diferents enfocs disciplinaris. Barcelona: ETSAB, 1981.

Documents electrònics:

Textos electrònics, bases de dades, pàgines web, llibres electrònics i altres programes informàtics

complets

Cognoms, Nom o nom de l´entitat responsables.Títol (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s) secundari(s) (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editor, data de publicació, data d'actualització/revisió [Data de consulta] (obligatori per als documents en línia; opcional per als altres). (Col·lecció) (opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional per als altres). Número normalitzat (opcional).

*Bibliografia Nacional Española [cd-rom]. Madrid: Biblioteca Nacional: Chadwyck-Healey España, 2002 [Consulta: 3 juny 2002]. Modalitat d'accés: Sistema METAFRAME. ISSN 1136-9698.

Parts

Cognoms, Nom o nom de l´entitat responsables del document base. Títol del document base (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s) secundari(s) del document base (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editor, data de publicació, data d'actualització/revisió [Data de consulta] (obligatori per als documents en línia; opcional per als altres). Capítol o designació equivalent de la part. Títol de la part. Numeració dins el document base (opcional). Localització dins el document base (opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional per als altres). Número normalitzat (opcional).

*Carroll, Lewis. Alice's Adventures in Wonderland [en línia].Texinfo. ed. 2.2. [Dortmund, Germany]: WindSpiel, November 1994 [Consulta: 30 març 1995]. Chapter VII. A Mad Tea-Party. Disponible a: <http://www.germany.eu.net/books/carroll/alice_10.html#SEC13>.

Contribucions

Cognoms, Nom o nom de l´entitat responsables de la contribució. Títol de la contribució. Cognoms, Nom o Nom de l'entitat responsable del document base. Element d'enllaç (En) Títol del document base (en cursiva) [tipus de suport]. Edició. Lloc de publicació: Editor, data de publicació, data d'actualització/revisió [Data de consulta] (obligatori per als documents en línia; opcional per als altres). Numeració dins el document base (opcional). Localització dins el document base. Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional per als altres). Número normalitzat (opcional).

*Dunbar, Brian. The 16 Most Frequently Asked Questions about NASA. En The NASA Homepage [en línia]. 29 març 1996 [Consulta: 14 agost 1996]. Disponible a: <http://www.nasa.gov/hqpao/Top10.html>.

Revistes electròniques:

Completes

Títol (en cursiva) [tipus de suport]. Edició. Lloc de publicació: Editor, data de publicació [Data de consulta] (obligatori per als documents en línia; opcional per als altres). Serie (opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional per als altres). Número normalitzat.

*Journal of economic theory [en línia]. Orlando, Fla: Academic Press, [1996]- [Consulta: 27 juny 2002]. Disponible a: <http://www.europe.idealibrary.com/cgi-bin/links/toc/et>.ISSN 1095-7235.

Articles

Cognoms, Nom o nom de l´entitat responsables de la contribució. Títol de la contribució. Títol de la revista (en cursiva) [tipus de suport]. Edició. Número del fascicle. Data d'actualització/revisió [Data de consulta] (obligatori per als documents en línia; opcional per als altres). Localització dins el document base. Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional per als altres). Número normalitzat.

*Gómez, Gabriel. Brevísima introducción a la poesía brasileña. Argos revista de literatura [en línea]. Noviembre-enero 2002, núm. 20 [Consulta 9 maig 2002]. Disponible a: <http://fuentes.csh.udg.mx/CUCSH/argos/20nov-ene02/20egomez.html>.ISSN: 1562-4072.

Altres

Documents sonors:

Cognoms, Nom o nom de l´entitat responsables. Títol (en cursiva) [Designació del tipus de material]: subtítol (opcional i en cursiva). Altres responsables (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió del document i durada (opcional). Col·lecció (opcional). Número de control (opcional). Notes (opcional)

*Mozart, Wolfgang Amadeus. Piano conciertos [Enregistrament sonor]: no. 15 K456 & no 16 k 344. Igor Gorwinsky, piano; Berliner Philharmoniker; Herbert von Karajan, director. London: Decca, 1986. 1 disc (CD) 52 min. (Grandes intérpretes; 23). DC 428 291-2

Material cartogràfic:

Cognoms, Nom o nom de l´entitat responsables.Títol (en cursiva) [Designació del tipus de material]: subtítol (opcional i en cursiva). Altres responsables (opcional). Escala del document. Edició. Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió del document i mides (opcional). Col·lecció (opcional). Número de control (opcional). Notes (opcional)

*Institut Cartogràfic de Catalunya. Ortofotomapa de Catalunya [Document cartogràfic]. Escala 1:25 000. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Institut Cartogràfic de Catalunya, 1992. 1 ortofotomapa en fulls: b/n. ISBN: 84-7101-046.

Documents gràfics:

Cognoms, Nom o nom de l'entitat responsable. Títol (en cursiva) [Designació del tipus de material]: subtítol (opcional i en cursiva). Altres responsables (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió del document i mides (opcional). Col·lecció (opcional). Número de control (opcional). Notes (opcional)

*Madrazo y Kuntz, Federico de. D. Isidro González Velázquez [Document gràfic]. Madrid: Litográfica de Madrid, 1836. 1 gravat: litografia; 20x15 cm.. Sense firmar.

Video, dvd, pel.lícules:

Cognoms, Nom o nom de l'entitat responsable. Títol (en cursiva) [Designació del tipus de material]: subtítol (opcional i en cursiva). Altres responsables (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió del document i durada (opcional). Col·lecció (opcional). Número de control (opcional). Notes (opcional)

*Casablanca [Enregistrament vídeo]. Dirigida per Michael Curtiz. Barcelona: MGM/UA Home Video, 1992. 1 videocasset [VHS]: 102 min.: b/n. Versió doblada al castellà. Producció de la pel·lícula original: Warner Bros, 1942. ISBN: 84-7635-75-2

Multimèdia:

Cognoms, Nom o nom de l'entitat responsable. Títol (en cursiva) [Designació del tipus de material]: subtítol (opcional i en cursiva). Altres responsables (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editorial, any. Tipus de documents i mides (opcional). Col·lecció (opcional). Número de control (opcional). Notes (opcional)

*Wechsler, David. Escala de inteligencia de Wechsler para niños [Multimèdia]. Madrid: TEA, 1973-1988. 1 equip de test 1 manual, 1 bloc, 1 cartolina, 1 fitxer, 25 f. de laberint, 25 f. de perfil, 25 f. de respostes, 1 plantilla, 5 trencaclosques. ISBN: 84-4241-432-4. Tot el material en un contenidor.

Projeccions visuals:

*Bubb, Heinrich [et al.]. Arte maya [Projecció visual]. Madrid: La Muralla, cop. 1982. 70 diapositives. (Historia del arte mexicano; 2). ISBN: 84-7133-411-9

Altres materials (obres d´art, materials tridimensionals...):

*Déniz, Pedro. 1.000.000 de cultura [Objecte], 1992?. 1 obra d'art original: paper, fusta, cartró, ferro; 19x10x2 cm. Objecte tridimensional que consta d'un recull de fotocòpies de bitllets de banc de 10.000 ptes., relligats en unes fulloles a les quals hi ha clavats uns 250 claus, i on hi posa: Arte postal. Tot això en una capsa de cartró.

Aclariments sobre les referències bibliogràfiques

* Els noms de les persones no es poden abreviar a les seves inicials.

* Quan existeixin varis autors, els noms hauran d´anar separats per punt i coma i un espai i si són més de tres es farà constar el primer seguit de l´abreviatura et al.

* En el cas d´obres anònimes, el primer element de referència és el títol.

* Després dels cognoms i noms dels editors, directors, compiladors o coordinadors, s´ha d´afegir l´abreviatura corresponent al càrrec (ed. , coord. , etc.)

* El títol s´escriu en cursiva tal i com apareix a l´obra, es pot afegir a continuació d´aquest una traducció de la seguent manera: [traducció]

* Els subtítols es poden escriure darrere el títol separats per dos punt i un espai.

* Només podem utilitzar abreviacions pels títols quan ens referim a publicacions en sèrie.

* Sempre ha de constar l´edició actual del llibre.

* El lloc geogràfic on s´ha publicat el document s´anomena en la llengua d´aquest, si es considera necessari es pot afegir entre parèntesi el nom de la província, de l´estat o del país.

* Si trobem més d´un lloc de publicació o editor només es cita el més destacat i els altres s´eliminen afegint "etc".

* Si el lloc de publicació no apareix publicat es cita: [Barcelona ?] o bé, si no s´especifica res del lloc, es posa: [s. l.] (sine loco).

* En el nom de l´editor s´eliminen els termes "Editorial", "Edicions"... a no ser que formin part de nom.

* Si no apareix el nom de l´editor es pot posar l´abreviatura: [s. n.] (sine nomine)

* Si la data de publicació del document cobreix varis anys només es fa constatar el primer i l´íltim any.

* Si es desconeix l´any de publicació es substitueix per la data del dipòsit legal, el copyright o la de la impressió seguint aquest ordre de prioritat.

* Si no tenim informació sobre la data de publicació es pot posar una d´aproximada: 190?

* Si citem un document encara no publicat en el lloc de la data posarem: "(en premsa)"

Bibliografia final

CREME, Phyllis; LEA, Mary R. Escribir en la universidad. 2000. Barcelona: Editorial Gedisa. Col·lecció Biblioteca de Educació. Herramientas Universitarias. ISBN: 84-7432-698-2.

CASSANY, Daniel. La cocina de la escritura. Barcelona: Anagrama, 1999. Colección Argumentos. ISBN: 84-339-1392-1.

ECO, Umberto. Cómo se hace una tesis: técnicas y procedimientos de investigación, estudi y escritura . Barcelona: Gedisa S.A., 1982 . Títol original: Come si fa una tesi di laurea, 1977. ISBN: 84-7432-137-9.

ECO, Umberto. La búsqueda de la lengua perfecta. Barcelona: Hurope, 1993. La Construcción de Europa. Títol original: La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea. ISBN: 84-7423-652-5.

Universitat de Barcelona. Citar i publicar documents [en línia] www.bib.ub.es/www3/3ccitar.htm [Consulta: 24 d’octubre 2003]

Universidad Carlos III de Madrid. ¿Cómo citar bibliografía? [ en línia] www.uc3m.es/biblioteca/GUIA/citasbibliograficas.html [Consulta: 24 d’octubre 2003]

Comprensió alta

Comprensió baixa

Presentació