informació complementària que es vulgui fer pública pot dirigir-se al professor de la assignatura.
Un treball de:
- grup 11
- Neus Boqué
- Xavier Guirado
- Isabel Vernis
- grup 12
- Alex Cuesta
- David Domínguez
- Núria Padullés
Hi ha quatre varietats de neogòtic:
- El gòtic a Anglaterra a finals del segle XVIII.
- El neogòtic nacional.
- El neogòtic eclèctic.
- I el Gothic Revival, victorià anglès.
- El gòtic a Anglaterra a finals del segle XVIII, s'associa a
l'època medieval, és contrari al progrés del temps, insà. En
literatura es reflexa sobretot allò anòmal a la realitat. Exemple: la
Casa de Sir John Soane; que és un contrapunt a l'arquitectura de
l'època medieval.
Bibliografia complementària: "El pasado en el presente" de G.C. Argan
- El neogòtic nacional es dóna en l'època posterior a la derrota de
Napoleó (1815-1830). És un estil imposat per la Santa Aliança que
s'oposa a l'Imperialisme de l'època Napoleònica. És l'estil nacional
dels països europeus que guanyen la guerra (Prússia, Imperi Austríac,
Imperi Rus, Anglaterra).
Bibliografia complementària: Rosenbloom
- En el neogòtic eclèctic tot val. No importa l'estil ni el tipus de
construcció, és ultra liberal. Deriva de la juxtaposició, sense ordre
ni concert dels diveros estils.
- Una quarta posibilitat és aquella que considerem l'autèntic
"Gothic Revival". És la que ens ajuda a veure la diferència i
característica dels anteriors.
Els arquitectes s'oposen a aquesta arquitectura industrial del Cristal Palace i volen recuperar l'artesania envers la indústria. Recuperar els valors d'ús, treball concret i també volen recuperar tots els valors de l'època medieval.
William Morris escriu un dels primers llibres, abans que Pevsner, qui és considerat el primer historiador de l'arquitectura moderna amb una visió més global. El llibre és "Pioneros del arte moderno"
Pretenen recuperar el passat en el present; proposar el passat medieval com utopia.
Contraposició entre:
petita gran
Red House és la casa de William Morris, construida per Phillip Webb. Hi ha historiadors que situen la Red House en el punt d'origen de la casa moderna. Aquesta casa d'estil romànic, que s'allunya dels paràmetres de la rigurositat de l'estil Beuax Arts, academicistes i eclèctics, per prendre el camí alternatiu als seguidors de l'Art & Craft; arquitectura basada en la recuperació i adaptació dels usos i costums del lloc. Repensar l'artesania envers els nous temps i nous idearis de llibertat i individualitat.
Per a Pugin el Cristal Palace era un "Monstre de Vidre".
També contraposició entre:
valor
progrés positiu negatiu
Els "progressistes positius" acceptaven els canvis que es produien al seu voltant. Eren integradors i "modernòcrates".
Els "progressistes negatius" es negaven a acceptar l'època en la que els toca viure. Valors eterns. Eren apocalíptics i visionaris de la desesperació cultural.
Comunitat: (ARTESANIA)- Vida familiar; basada en rituals i costums.
- Economia domèstica.
- Agricultura familiar.
- La voluntat del governant i del savi és religiós.
- Art basat en la memòria
- Integradora
- De necessitat orgànica
Associació: (INDÚSTRIA)- Vida urbana = Convenció
- Vida nacional = Legislació
- Vida cosmopolitana = Opinió pública
- Comerç basat en la deliberació.
- Indústria basada en el capital, ...
- Ciència (veritats, conceptes, opinions,...)
- Anònima
- Superficial
- Mecànica
- El gòtic a Anglaterra a finals del segle XVIII, s'associa a
l'època medieval, és contrari al progrés del temps, insà. En
literatura es reflexa sobretot allò anòmal a la realitat. Exemple: la
Casa de Sir John Soane; que és un contrapunt a l'arquitectura de
l'època medieval.
Creada al 1919, i dirigida per W. Gropius. Basada en els principis de William Morris i en el moviment Arts & Crafts, sostenia que l'art havia de respondre a les necessitats de la societat i que no havia de fer-se distinció entre les belles arts i l'artesania utilitària. L'estil es caracteritava per l'absència d'ornamentació als disenys, l'armonia entre la funció i els mitjans artístics i tècnics d'elaboració.
Al 1925 es dedicà a la construcció d'una sèrie de sorbis edificis rectangulars de formigó i vidre a Dessau. L'estil d'aquest moviment va prendre més força en l'expressió de la bellesa i conveniència dels materials bàsics, sense ornamentacions.
Alguns dels seus representants foren: Peter Behrens, Mies van der Rohe, ...