El punt O representa l'origen de coordenades, mentre que els vectors de la base determinen les direccions dels eixos de projecció.
L'exemple més habitual és la referčncia cartessiana al pla (o a l'espai):
Exemple.
Referčncia canňnica al pla.
|
En aquest cas,![]() O és un punt qualsevol del pla, i ![]()
Un cop fixada la referčncia, cada punt P ve caracteritzat per les seves
coordenades i viceversa.
|
Observeu l'equivalčncia entre:
      1.- projectar el punt P sobre els eixos i mesurar-ne les projeccions, i
      2.- obtenir el vector OP com a combinació lineal dels de la base.
En general,
si P=(p1, p2), o bé
si treballem a Rn.
Les coordenades d'un vector són les del seu punt extrem quan el vector estŕ ancorat a l'origen.
Noteu que l'origen de coordenades no influeix en les coordenades d'un vector, i que aquestes depenen només de la base.
Es parla de les coordenades d'un vector respecte d'una base B,
i no respecte d'una referčncia R.
Hi ha d'altres tipus de coordenades que no
esdudiarem aquest curs, perň sí més endavant
(Per exemple, les coordenades polars
)
![]() |
Problema.
Si ![]() ![]() ![]() ![]() |
Problema.     Sigui ![]()
Introduďm una nova referčncia Quines són les coordenades de P en referčncia S? |
![]() |
Solució.
S'observa que les projeccions de P sobre els nous eixos s'obtenen restant les projeccions de P i A sobre els eixos de la referčncia inicial.
Per tant,
|
![]() |
![]() |
Alternativament, podem observar que
![]() que escrit en coordenades respecte a la base
![]() |
En general, per a un punt P del pla, (espai,...) i dues referčncies i
es satisfŕ:
on (p1,p2,...) són les coordenades de P en la referčncia inicial R
(p'1,p'2,...) són les coordenades de P en la nova referčncia S, i
(a1,a2,...) són les coordenades del nou origen A en la referčncia inicial R.
Les direccions i unitats de mesura dels eixos venen determinats únicament pels vectors de la base. D'aquí que es parli indistintament de canvi d'eixos o de canvi de base .
Comencem amb un exemple.
Problema. Es considera les referčncies
![]() ![]() ![]() ![]() Si P té coordenades ![]() ![]() |
|
Solució grŕfica. Si Q i P són les
projeccions de P sobre els nous eixos de coordenades, llavors
p'1 és la longitud del segment ![]() p'2 és la longitud del segment ![]() |
Solució algčbrica. Es considera la matriu M que té per
columnes les coordenades dels vectors ![]() ![]() |
![]() |
Les coordenades de P en referčncia S s'obtenen efectuant el
producte de M-1 per les coordenades
![]() |
![]() |
En general, si i
són dues referčncies al pla i es coneixen les
coordenades en referčncia R del vectors de S,
i
llavors la matriu
s'anomena matriu del canvi de base (o d'eixos) de R a S, i satisfŕ
per a qualsevol punt
.
(segueix exemple anterior)   Tenint en compte que les coordenades
de P en referčncia S són els coeficients p'1,
p'2 utilitzats en la combinació lineal
![]() ![]() ![]() |
En general, la combinació lineal a considerar és
que matricialment s'escriu com
o, alternativament
Perň també es pot plantejar el problema invers:
conegudes les coordenades de P en la referčncia
S, , determinar
les coordenades de P en la referčncia R,
.
Observeu (final apartat anterior) que la matriu M resol el problema plantejat.
M és la matriu del canvi de S a R.
Problema. Es considera les referčncies
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() Si P té coordenades ![]() ![]() |
Solució.
Introduďm una referčncia auxiliar
![]() ![]() Efectuant ara un canvi d'eixos de T a S s'obté: ![]() |
En general, si i
són les dues referčncies al pla i es coneixen les
coordenades en referčncia R dels vectors de S,
i
i de l'origen
, llavors
El procés descrit és del tot general, i serveix també per a referčncies amb 3 o més vectors (espai, ...)