P2012 | Equipaments culturals a la nau Ivanow a Barcelona | qf

Qui som | Què fem | Com ho fem | Conferències | Viatges | Publicacions

Qm Primavera 2012: EQUIPAMENTS CULTURALS A LA NAU IVANOW DE  BARCELONA (ZONA SAGRERA)

INTRODUCCIÓ

El taller vol posar especial èmfasi en què l’Arquitectura no es limiti a la resolució d’un problema més o menys complexe, sinó que en realitat l’Arquitectura proposa escenaris per a l’existència de les persones i el teixir la ciutat.

La definició d’aquests escenaris, sobretot els espais interiors dels edificis d’ús públic i l’articulació entre ells, són els que possibilitaran usos vitals relacionats amb programes més o menys extensos i el diàleg amb la ciutat.

Així l’exercici que es proposa als estudiants conté elements que enriqueixen en si mateixos els possibles processos projectuals.

Es tracta d’uns equipaments públics d’àmbit cultural, una sala polivalent per a representació amb capacitat per a 400  persones, una sala polivalent per assaig de 400 m2. i els corresponents espais comuns, espais de serveis i espais de gestió. Hi hauran 30 tallers de lloguer per a artistes d’un mínim de 10 uts amb una alçada de 2,5 m i 10 uts amb una alçada de 3,80 m.

El solar es troba a l’Eixample de Barcelona, al costat de la nova Estació de la Sagrera i té una superfície de 1.611 m2. Està en un context d’una important transformació urbanística de la ciutat.   S’ha de considerar la prolongació del carrer Josep Estivill el qual actualment arriba fins a la convergència del carrer Hondures. Cal dir que una part important del projecte és l’espai públic que el propi o propis edificis articularan entre ells i amb la mateixa ciutat.

Cal doncs remarcar un aspecte projectual molt important que és aquest espai lliure que generaran la disposició dels edificis, estant molt atents en les preexistències i geometria de la trama urbana existent. També cal tenir present determinades característiques com és el tractament de la llum natural i el so, la seva qualitat i quantitat.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

Així el taller recomana la lectura i consulta de:

ARQUITECTURA EN GENERAL

• Experiencia de arquitectura. Steen Eliser Rasmussen. Editorial Labor: Barcelona, 1974

• Atmósferas. Peter Zumthor. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2006

• Forma y DEFORMACIÓN. Alain Borie, Pierre Micheloni, Pierre Pinon. Editorial Reverté,: Barcdfelona, 2008

• Ideas que han configurado edificios. Fil Hearn. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2006

• “Los no-lugares, Espacios del anonimato. Una antropologia de la sobremodernidad” de Marc Augé

• “La Sociedad del espectáculo” de Guy Debord.

• Luz Cenital. Elias Torres

• Elogio de la sombra. Junichiro Tanizaki

• “La Arquitectura a través del lenguaje“  de Maurici Plà, sobretot els capítols:

Derivas, contenedores, tempestades: arquitectura sin ancla

Derivas por el Raval

Aeropuertos: de la utopía moderna a la desaparición del espacio

• “ Constant’s New Babylon, The Hyper-Architecture of Desire” de Mark Wigley.

• Sin tesis. Federico Soriano. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2004

ARQUITECTURA CULTURAL

• 12 propostes.. Equipaments culturals a l’ateneu santboià. TAP B. ETSAV

• Arquitectura y Música en el siglo XX. Susano Moreno Soriano. Fundación Caja de Arquitectos. Colección arquia/tesis, núm. 27, 2008

• Aesthetics of Total Serialism. Contemporary Reseach from Music to Architeture. Markus Bandur. Basel; Boston; Berlín: Birklaüsen, 2001

• Architecture as a translation of music. Elizabeth Martin. Princetton Architectural Press, Inc., 1994

• Escritos al oído. John Cage. Colección de Arquitectura 38. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Murcia, 1999.

• Les Arts escèniques a Catalunya. Jordi Jané. Galàxia Gutenberg, 2001

• Musica e architettura. Maria Cristina Forlani. Gangemi Editore

• Architettura & Musica. Renzo Piano Building Workshop. Edizione Lybra Immagine, 2002

• Auditorium. Architetture per la musica. Cristiano Tavari. Nuova Argos Edizioni, 1997

TECNOLOGIA

• Como funciona un edificio. Principios elementales. Allen Edward. Editorial GG, 2000.

• “An Engineer Imagines” de Peter Rice

• Constructing Architecture. Material processes structures. A. Handbook; Andrea Deplaces; Birkhäuser

• Manuals Bisagra, Ignacio Paricio: Las fachadas de ladrillo, Las fachadas de piedra, Las cubiertas de chapa, La protección solar, El vidrio estructural, La fachada ventilada y ligera,…..

• Facade Construction Manual. Birkhäuser

• Roof Construction Manual. Birkhäuser

• Arquitectura ecológica. D. Gauzin-Müller. Ed. GG

• Guia de l’edificació sostenible. Institut Ildefons Cerdà

• Traité d’Architecture et d’Urbanisme Bioclimatiques. A. Liebard, A. de Herde. Observ’ER

• Green Building Handbook, vol. 1 i  2. T. Wooley, S. Kimmins. E&FN Spon

• La cubierta captadora en los edificios de vivienda. ITEC

• Arquitectura acústica, poética y diseño. Francesc Daumal Domènech. Edicions UPC, 2002

• ACA2 procés d’aplicació de criteris ambientals en l’arquitectura. Ed. UPC

Capítol 4, pàg. 32-39

Sense oblidar les revistes especialitzades

• Detail

• Tectònica

EXERCICI

EQUIPAMENTS CULTURALS A LA NAU IVANOW DE BARCELONA.

ESPAIS DESTINATS A ACTIVITATS D’EXHIBICIÓ, AUDICIÓ i ASSAIG AMB ELS CORRESPONENTS ESPAIS COMUNS i 30 TALLERS PER A ARTISTES.

El projecte tracta d’equipaments amb dos usos diferents, tot i que ambdós estan relacionats. Per una banda hi han 2 sales, la sala de representació i exhibició amb capacitat per a 400 persones i l’altra sala destinada per a assaig amb una superfície de 400 m2. Acompanyen el funcionament d’aquestes dues sales altres espais destinats a activitats de dinamització comunitària, espais de serveis,  espais de gestió i espais de serveis comuns.

Respecte a l’aparcament no és necessari la seva inclusió dins del solar atès la reduïda superfície que el mateix té i per tant es farà ús dels futurs pàrkings que hi hauran a l’Estació de la Sagrera i a la zona d’equipaments esportius del solar adjacent.

Cal mantenir la nau Ivanow, situada entre els carrers Hondures i el carrer Ciutat d’Elx, tot i que es pot transformar el seu interior col·locant-hi part del programa que es demana.

És important aprofundir en la reflexió sobre la qualitat de l’espai públic no edificat i la seva relació amb l’edificació i la ciutat i més encara si tenim en compte la proximitat en què es troben altres edificis públics de la ciutat, com l’estació de la Sagrera i els equipaments esportius del costat. Cal reflexionar sobre la resolució de la cantonada entre els carrers Hondures i el carrer Josep Estivill i alhora amb l’espai del passatge Bofarull.

CONSIDERACIONS PROJECTUALS

En existir diferents usos no condiciona que cada ús sigui una volumetria diferent i aïllada, sinó que aquests usos es poden barrejar sota una mateixa coberta.

El projecte haurà de resoldre de forma adequada la relació entre l’espai lliure i edificat d’acord amb les característiques específiques de la parcel·la.

Les pautes que s’imposen són molt poques atès que es deixa la màxima llibertat projectual per tal d’obtenir uns resultats òptims. De la superfície total 1.611 m2, la superfície  a construir és de 3.563 m2.

Cal trobar una estreta relació entre aquest espai públic i l’edificació.

L’edificabilitat és lliure en ocupació de PB i en alçada es permet un màxim de PB + 2PP per a les sales tant de representació com d’assaig per tal de estar més pròximes a la cota de carrer en cas d’emergència i als tallers es pot obtenir l’alçada màxima de l’Eixample PB + 5PP.

El resultat del projecte cal adquirir un resultat vinculat amb el teixit de la ciutat sense que la intervenció constitueixi cap fragmentació a la mateixa ciutat.

També cal fer una incidència especial en l’accessibilitat de tots els edificis, és a dir permetre la seva utilització puntual amb cadira de rodes.

Cal que hi hagi uns accessos clars tant al recinte cultural com als accessos dels edificis.

Respecte al Passatge Bofarull ha de quedar com a mínim obert al trànsit peatonal, però a les plantes superiors es pot construir al damunt del passatge considerant com a mitgera l’edifici d’habitatges existent, sempre i quan no es danyi l’organització interior dels habitatges del bloc contigu preexistent.

CONSIDERACIONS DE SOSTENIBILITAT

Com a part fonamental dels requeriments arquitectònics del projecte, l’exercici haurà de donar resposta a certes exigències de millora en quant al comportament mediambiental, a la contaminació acústica de l’entorn per tal de respectar la normativa vigent i a la incorporació de paràmetres de sostenibilitat que ateses les característiques específiques del programa i ús dels equipaments, s’hauran de concretar fonamentalment a les següents mesures:

1- Aprofitament dels recursos naturals

2- Millora de l’eficiència energètica

3- Millora de l’aïllament acústic

4- Millora a l’ús dels recursos materials

Les estratègies adoptades per a satisfer aquestes demandes hauran d’acreditar-se documentalment com un aspecte més de l’exercici. Per això es realitzaran sessions específiques d’orientació durant el curs, encara que els conceptes bàsics han d’estar presents ja des de les fases més inicials del projecte com a requisit bàsic per a la creació d’una arquitectura de qualitat.

PROGRAMA FUNCIONAL

A- ESPAIS DESTINATS A ACTIVITATS D’EXHIBICIÓ, AUDICIÓ i ASSAIG

A.1 Sala Polivalent

·1 sala destinada a la representació d’espectaclesi a audicions musicals de diferents formats i aforaments amb capacitat per a 400 espectadors

·Àrea pública: platea o zona d’espectadors ________________________________400 m2

·Àrea de representació

·Escenari__________________________________________________________100 m2

·Serveis d’escenari

·Cabines control so i llum ______________________________________________15 m2

·Magatzem escenari i sala______________________________________________40 m2

·Sala de tècnics i de reguladors (dimmers)_________________________________20 m2

·Camerinos comunitaris_______________________________________________60 m2

·Canvis ràpids_______________________________________________________30 m2

·Camerinos dobles___________________________________________________45 m2

·Àrea tècnica

·Sala de quadres i comptadors i grup electrogen_____________________________10 m2

·Dipòsit d’aigua i sala de grup de pressió__________________________________30 m2

·Màquines aire condicionat______________________________________________50 m2

A. 2 Sala d’Assaig

·1 sala destinada a assajos per a concerts, i altres espectacles

amb capacitat per a 500 persones a peu dret______________________________400 m2

1.200 m2

B- ESPAIS DESTINATS A TALLERS DE LLOGUER PER A ARTISTES

·30 tallers de 30 m2/ut amb un mínim de 10 uts amb una alçada

de 2,50 m. i un mínim de 10 uts amb una alçada de 3,80 m___________________ 900 m2

C- ESPAIS DE DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA

·Foyer_____________________________________________________________200 m2

. Espai d’exposicions_________________________________________________120 m2

·Cafeteria, bar, restaurant amb terrassa opcional

Possible gestió per part d’entitats_______________________________________130 m2

__450m2

D- ESPAIS DE GESTIÓ

(Espais que ocupa l’equip de gestió)

·Oficina____________________________________________________________10 m2

·3 despatxos________________________________________________________30 m2

·Sala de reunions____________________________________________________40 m2

__80 m2

E- ESPAIS DE SERVEIS I COMUNS

(Serveis de suport als diferents espais d’activitat)

·Banys ____________________________________________________________50 m2

· Magatzem________________________________________________________100 m2

Restaurant

·Cuina_____________________________________________________________20 m2

·Magatzem cuina_____________________________________________________15 m2

·Deixalles cuina_______________________________________________________5 m2

·Vestidor cuina________________________________________________________4 m2

·Bany_______________________________________________________________4 m2

_____198 m2

TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL_____________________________________________2.828 m2

TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA                                   ______                                        3.563 m2

APARCAMENT

No cal preveure aparcament atès que se’n construirà un a l’’estació de la Sagrera i alhora al solar adjacent els quals donaran servei al solar de la Nau Ivanow.

EXIGÈNCIES DE L’EDIFICI

Els espais urbans del projecte han d’estar en plena harmonia amb la ciutat i en els propis edificis públics

Les dependències que ho requereixin han de poder funcionar amb llum natural

S’han de resoldre totes les exigències d’accessibilitat, tant d’usuaris visitants com de serveis.

S’ha de valorar molt l’expressivitat formal dels volums edificats en el seu entorn.

Cal definir la seva estructura de suport, els seus envolvents i els sistemes tècnics necessaris .

Cal considerar les especials característiques de situació de l’edifici en termes de durabilitat i manteniment dels materials utilitzats.

Cal fer una profunda reflexió sobre la  sostenibilitat de la proposta (ventilació, orientació, protecció solar,….), amb una primera decisió dels objectius i una presa de decisions concreta respecte als objectius definits concretada a la proposta final.

NORMATIVA  A APLICAR

La intensitat d’edificació és lliure. L’ocupació en PB és lliure. L’alçada màxima permesa per a les Sales Polivalent i d’Assaig és de PB + 2PP i per als tallers és de PB + 5PP

• Forma i distribució de l’edificació: La forma i distribució dels cossos de l’edificació hauran de permetre la sistematització d’espais lliures de l’interior del solar

• En cas d’existir soterranis poden ocupar tot el solar seguint les  alineacions de vial.

• En cas d’existir patis la seva superfície no està inclosa dintre la superfície total del

programa.

Serà de referència l’actual Codi Tècnic de l’Edificació a mesura que ho determinin els professors de tecnologia.