P2011 | Centre d’Investigació i d’Interpretació de l’aigua a París | qf
Qui som | Què fem | Com ho fem | Conferències | Viatges | Publicacions
Qm Primavera 2011: CENTRE D’INVESTIGACIÓ I D’INTERPRETACIÓ DE L’AIGUA A PARÍS
INTRODUCCIÓ
El taller vol posar especial èmfasi en què l’Arquitectura no es limiti a la resolució d’un problema més o menys complexe, sinó que en realitat l’Arquitectura proposa escenaris per a l’existència de les persones i el teixir la ciutat.
La definició d’aquests escenaris, sobretot els espais interiors dels edificis d’ús públic i l’articulació entre ells, són els que possibilitaran usos vitals relacionats amb programes més o menys extensos i el diàleg amb la ciutat.
Així l’exercici que es proposa als estudiants conté elements que enriqueixen en si mateixos els possibles processos projectuals.
Durant els primers dies del curs l’estudiant haurà de proposar un programa per a un edifici on l’aigua tingui una repercussió important tant en el seu funcionament com en la seva morfologia. Paral·lelament es proposa un equipament públic d’àmbit científic, constituït per un centre de documentació i intercanvi i un espai polivalent obert a noves experiències, sempre tot referit a l’aigua per tot aquell qui no vulgui desenvolupar un programa propi. Una vegada realitzada l’entrega de les propostes del programa els professors decidiran quines es desenvoluparan i quines no.
El solar es troba en una zona perifèrica del nord de París, relativament pròxim del Parc de la Villette. Té una superfície de 8400 m2 i es troba delimitat a l’est pel canal St. Denis amb un entorn gairebé natural gràcies a la presència de l’aigua, i entre el Boulevard Mac Donald al sud (ronda urbana) i la ronda perifèrica al nord (actualment una autèntica autopista). A la zona oest està previst que es construeixin habitatges i oficines.
Les característiques del lloc ofereixen la possibilitat d’utilitzar l’aigua com un dels vectors del projecte.
Cal també remarcar un aspecte projectual molt important que és l’espai lliure que generarà la disposició de l’edificació, com es vehicula com a espai públic d’interès per a la ciutadania i la interacció amb l’edifici. També cal tenir present determinades característiques com és el tractament de la llum natural i el so, la seva qualitat i quantitat.
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
Així el taller recomana la lectura i consulta de:
ARQUITECTURA EN GENERAL
- Experiencia de arquitectura. Steen Eliser Rasmussen. Editorial Labor: Barcelona, 1974
- Atmósferas. Peter Zumthor. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2006
- Forma y DEFORMACIÓN. Alain Borie, Pierre Micheloni, Pierre Pinon. Editorial Reverté,: Barcdfelona, 2008
- Ideas que han configurado edificios. Fil Hearn. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2006
- “Los no-lugares, Espacios del anonimato. Una antropologia de la sobremodernidad” de Marc Augé
- “La Sociedad del espectáculo” de Guy Debord.
- Luz Cenital. Elias Torres
- Elogio de la sombra. Junichiro Tanizaki
- “La Arquitectura a través del lenguaje“ de Maurici Plà, sobretot els capítols:
Derivas, contenedores, tempestades: arquitectura sin ancla
Derivas por el Raval
Aeropuertos: de la utopía moderna a la desaparición del espacio
- “ Constant’s New Babylon, The Hyper-Architecture of Desire” de Mark Wigley.
- Sin tesis. Federico Soriano. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2004
ARQUITECTURA RELACIONADA AMB L’AIGUA
- Agua y ciudad. Análisis de estrategias y procesos de planificación. Francisco Granero Martín. Universidad de Sevilla, 2002
- Agua y territorio. Arquitectura y paisaje. Francisco Granero Martín. Universidad de Sevilla, 2003
- La piramide rovesciata. Il modello dell’oasi per il pianeta Terra. Pietro Laureano. Bollati Boringhieri, 1995
- Historia del agua. Ana Azpiri Albistegui. Alberto González Sarmiento. Editorial Nerea, 2003
- Arquitectura en el agua. Rodrgo Chauriye. Ediciones Metro Book, 001
- L’aigua i la ciutat. Aurea Adell. Ajuntament de Barcelona, 2002 ?
- La forma de l’aigua. Andrea Camilleri. Edicions 62, 2002
- Els colors de l’aigua: Isidre Grau. 1995
- L’aigua: el cicle de la vida. Pietro Laureano. Nacions Unides, AGBAR, 1999
- El mag de l’aigua i de la llum. Centenari 1898-1979. José M. Romero
TECNOLOGIA
- Como funciona un edificio. Principios elementales. Allen Edward. Editorial GG, 2000.
- “An Engineer Imagines” de Peter Rice
- Constructing Architecture. Material processes structures. A. Handbook; Andrea Deplaces; Birkhäuser
- Manuals Bisagra, Ignacio Paricio: Las fachadas de ladrillo, Las fachadas de piedra, Las cubiertas de chapa, La protección solar, El vidrio estructural, La fachada ventilada y ligera,…..
- Facade Construction Manual. Birkhäuser
- Roof Construction Manual. Birkhäuser
- Arquitectura ecológica. D. Gauzin-Müller. Ed. GG
- Guia de l’edificació sostenible. Institut Ildefons Cerdà
- Traité d’Architecture et d’Urbanisme Bioclimatiques. A. Liebard, A. de Herde. Observ’ER
- Green Building Handbook, vol. 1 i 2. T. Wooley, S. Kimmins. E&FN Spon
- La cubierta captadora en los edificios de vivienda. ITEC
- Arquitectura acústica, poética y diseño. Francesc Daumal Domènech. Edicions UPC, 2002
- ACA2 procés d’aplicació de criteris ambientals en l’arquitectura. Ed. UPC. Capítol 4, pàg. 32-39
Sense oblidar les revistes especialitzades
- Detail
- Tectònica
CENTRE D’INVESTIGACIÓ I D’INTERPRETACIÓ DE L’AIGUA A PARÍS.
ESPAIS PER A LA REFLEXIÓ I LA RECERCA AMB TALLERS POLIVALENTS AMB ELS CORRESPONENTS ESPAIS COMUNS.
El projecte es basa en un centre de documentació i intercanvi i un espai polivalent obert a noves experiències totes elles relacionades amb l’activitat científica de l’aigua.
L’edifici es situa en un solar de la perifèria de París entre la ronda Perifèrica i el Boulevard Mc Donald i delimitat pel canal St. Denis la qual cosa ha de provocar que l’existència de l’aigua sigui important a l’edifici.
Es tracta d’uns espais destinats a lloc de consulta i recerca bibliogràfica i uns altres per a la celebració o la realització d’activitats d’àmbit científic com espais per a la reflexió i tallers polivalents. El motiu pel qual l’aigua sigui l’element d’estudi científic, aquesta ha d’estar d’una manera molt present en una part o en tot l’edifici.
Existeix una zona d’aparcament d’un mínim de 20 places.
Cal reflexionar sobre l’assentament de l’edifici en el lloc i per tant la relació de l’espai públic amb la planta baixa de l’edifici. Cal que sigui un espai d’interès arquitectònic el qual atregui al ciutadà i a l’usuari de l’edifici.
CONSIDERACIONS PROJECTUALS
En existir diferents usos no condiciona que cada ús sigui una volumetria diferent i aïllada, sinó que aquests usos es poden barrejar sota una mateixa coberta.
El projecte haurà de resoldre de forma adequada la relació entre l’espai lliure i edificat d’acord amb les característiques específiques de la parcel·la, les finques col·lindants i l’aigua.
Les pautes que s’imposen són molt poques atès que es deixa la màxima llibertat projectual per tal d’obtenir uns resultats òptims. De la superfície total 8.400 m2, la superfície a construir és de 2.400 m2 i l’espai lliure és de 6.000 m2. Cal trobar una estreta relació entre aquest espai públic i l’edificació. L’edificabilitat és lliure.
El resultat del projecte cal adquirir un resultat vinculat amb l’aigua i la sostenibilitat tant a l’àrea de documentació com a l’àrea d’experimentació.
Els tallers de l’espai polivalent seran espais volumètrics sense organització atès que cadascun pot anar destinat a diferents usos i el propi usuari serà qui se l’adequarà a les seves necessitats. Es realitzaran un mòduls de 25 m2 i es podran ampliar fins a 50 i a 75 m2.
Seran tallers amb una rotació ocupacional.
El caràcter rotatiu dels tallers fa que s’hagi de tenir una cura especial en l’elecció de solucions i els materials resistents, de fàcil manteniment i que permetin tant una neteja ràpida com una fàcil reposició. També cal fer una incidència especial en l’accessibilitat de tota l’edificació, és a dir permetre la seva utilització puntual amb cadira de rodes.
Cal que existeixi una bona comunicació entre l’edificació i la zona d’aparcament.
CONSIDERACIONS DE SOSTENIBILITAT
Com a part fonamental dels requeriments arquitectònics del projecte, l’exercici haurà de donar resposta a certes exigències de millora en quant al comportament mediambiental, a la contaminació acústica de l’entorn per tal de respectar la normativa vigent i a la incorporació de paràmetres de sostenibilitat que ateses les característiques específiques del programa i ús de l’equipament, s’hauran de concretar fonamentalment a les següents mesures:
1-Aprofitament de l’aigua
2- Aprofitament dels demés recursos naturals
3- Millora de l’eficiència energètica
4- Millora de l’aïllament acústic
5- Millora a l’ús dels recursos materials
Les estratègies adoptades per a satisfer aquestes demandes hauran d’acreditar-se documentalment com un aspecte més de l’exercici. Per això es realitzaran sessions específiques d’orientació durant el curs, encara que els conceptes bàsics han d’estar presents ja des de les fases més inicials del projecte com a requisit bàsic per a la creació d’una arquitectura de qualitat.
Caldrà la realització d’uns càlculs simplificats per a la proposta mediambiental els quals se’n farà esment durant el curs per tal de poder participar en el concurs.
PROPOSTA DE PROGRAMA FUNCIONAL
A- CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I INTERCANVIS
Recepció i informació 150 m2
Sala de consulta 350 m2
Zones privades de treball intern 80 m2
Sala de reunions 20 m2
Magatzem 150 m2
750 m2
B- ESPAI POLIVALENT OBERT A NOVES EXPERIÈNCIES
Recepció i informació 250 m2
Tallers polivalents 350 m2
Espais de reflexió 250 m2
Cafeteria 100 m2
Cuina 15 m2
Magatzem cuina 5 m2
Banys 10 m2
Zones de trobada i espais comuns 120 m2
Llocs de reunió 50 m2
Magatzems 100 m2
1.250 m2
TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL 2.000 m2
TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA 2.400 m2
ESPAI D’APARCAMENT
Hi haurà un aparcament que contindrà un mínim de 20 places, les qual no comptabilitzaran com a superfície edificada.
EXIGÈNCIES DE L’EDIFICI
- Els espais urbans del projecte han d’estar en plena harmonia amb la ciutat i en els propis edificis públics
- Les dependències que ho requereixin han de poder funcionar amb llum natural
- S’han de resoldre totes les exigències d’accessibilitat, tant d’usuaris visitants com de serveis.
- S’ha de valorar molt l’expressivitat formal dels volums edificats en el seu entorn.
- Cal definir la seva estructura de suport, els seus envolvents i els sistemes tècnics necessaris .
- Cal considerar les especials característiques de situació de l’edifici en termes de durabilitat i manteniment dels materials utilitzats.
- Cal fer una profunda reflexió sobre la sostenibilitat de la proposta (ventilació, orientació, protecció solar,….), amb una primera decisió dels objectius i una presa de decisions concreta respecte als objectius definits concretada a la proposta final.
NORMATIVA A APLICAR
– La intensitat d’edificació és lliure.
- Forma i distribució de l’edificació: La forma i distribució dels cossos de l’edificació hauran de permetre la sistematització d’espais lliures de l’interior del solar
- En cas d’existir patis la seva superfície no està inclosa dintre la superfície total del programa.
Sèrà d’aplicació l’actual Codi Tècnic de l’Edificació a mesura que ho determinin els professors de tecnologia.
– Decret d’ecoeficiència
- Certificació energètica
Altres a concretar específicament
