P2013 | Centre d’art a la ciutat d’Olot | qf

Qui som | Què fem | Com ho fem | Conferències | Viatges | Publicacions

Qm Primavera 2013: CENTRE D’ART A LA CIUTAT D’OLOT

INTRODUCCIÓ

En primer lloc cal dir que l’exercici es desenvolupa amb col•laboració amb l’ajuntament de la ciutat d’Olot, lloc on es realitza el projecte.

El taller vol posar especial èmfasi en què l’Arquitectura no es limiti a la resolució d’un problema més o menys complexe, sinó que en realitat l’Arquitectura proposa escenaris per a l’existència de les persones i el teixir la ciutat.

La definició d’aquests escenaris, sobretot els espais interiors dels edificis d’ús públic i l’articulació entre ells, són els que possibilitaran usos vitals relacionats amb programes més o menys extensos i el diàleg amb la ciutat.

Així l’exercici que es proposa als estudiants conté elements que enriqueixen en si mateixos els possibles processos projectuals.

Es tracta d’un centre d’art el qual absorveixi les necessitats socials i artístiques de la ciutat. L’edifici tindrà una Escola d’Art per a 600 estudiants, una zona d’allotjament, constituït per 20 apartaments per als estudiants o per a persones que realitzin cursos de curta durada en el centre i que no siguin residents de la ciutat i una zona per a la dinamització social de caràcter artístic vinculada a la ciutat i al centre d’art, com una sala d’actes, una sala d’exposicions i una biblioteca o centre de documentació especialitzat en art. També ha d’existir un pàrking d’un mínim de 65 places per a cotxes i 20 per a motocicletes. Cal tenir present que el 60% dels estudiants no són d’Olot i per tant una part d’ells viuen durant la setmana a la ciutat.

Actualment els Claustres del Carme allotgen l’Escola d’Art impartint Grau, Cicle Formatiu de Grau Superior, Cicle Formatiu de Grau Mitjà i Batxillerat Artístic, amb unes edats compreses entre 16 i 18 anys pel que fa al Batxillerat i el Cicle Formatiu de Grau Mitjà i de 18 a 25 anys el Grau i el Cicle Formatiu de Grau Superior. Tot i que hi ha estudiants de més de 25 anys. Els estudis depenen del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

El solar es troba a la banda nord-est del nucli antic de la ciutat, i coincideix amb el límit del cas històric per la banda de la Ronda Sant Bernat. Té una superfície de 5.846,86 m2 però es pot ampliar a la part del carrer Pare Antoni Soler en 193,37 m2. Està en un context històric delimitat en una part per la façana posterior dels Claustres del Carme i l’àbsis de la mateixa Església del Carme. El Claustre està catalogat com a monument d’Interès Nacional. Del total del solar, 2.865,81 m2 està ocupat per la Fàbrica tèxtil Can Sacrest, actualment de propietat municipal i en total desús.

La Ronda Sant Bernat és el vial que separa el teixit de casc antic i el successiu creixement de la ciutat cap al Barri de Sant Miquel. A la banda sud i en una petita longitud està delimitat pel carrer Pare Antoni Soler el qual deriva del carrer Major de la ciutat i per la banda nord hi ha el carrer de Sant Bernat. En una de les futures connexions interiors del solar comunicarà amb la plaça Camp d’en Mas per la banda oest. A la zona nord de l’interior del solar existeix un taló de fons d’habitatges deshabitats i dos d’ells són protegits en el catàleg municipal, els quals es troben en una cota de 5 m per damunt del solar.

Cal dir que una part bàsica del projecte és l’espai públic i la permeabilitat que aquest generi entre l’edificació i el teixit col•lindant de la ciutat tant necessari en aquest solar.

Cal doncs remarcar un aspecte projectual molt important que és aquest espai lliure que generaran la disposició de l’edifici o edificis, estant molt atents en les preexistències i geometria del teixit urbà existent. També cal tenir present determinades característiques com és el tractament de la llum natural i el so, la seva qualitat i quantitat.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

Així el taller recomana la lectura i consulta de:

ARQUITECTURA EN GENERAL

• Experiencia de arquitectura. Steen Eliser Rasmussen. Editorial Labor: Barcelona, 1974

• Atmósferas. Peter Zumthor. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2006

• Por qué importa la arquitectura. Paul Goldberger. Editorial Ivorpress. Madrid, 2012

• Forma y DEFORMACIÓN. Alain Borie, Pierre Micheloni, Pierre Pinon. Editorial Reverté,: Barcdfelona, 2008

• Ideas que han configurado edificios. Fil Hearn. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2006

• Los no-lugares, Espacios del anonimato. Una antropologia de la sobremodernidad” de Marc Augé

• La sociedad del espectáculo, de Guy Debord.

• Luz Cenital. Elias Torres

• Elogio de la sombra. Junichiro Tanizaki

• “La Arquitectura a través del lenguaje“ de Maurici Plà, sobretot els capítols:

Derivas, contenedores, tempestades: arquitectura sin ancla

Derivas por el Raval

Aeropuertos: de la utopía moderna a la desaparición del espacio

• “Constant’s New Babylon, The Hyper-Architecture of Desire” de Mark Wigley.

• Sin tesis. Federico Soriano. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2004

ARQUITECTURA DE L’ENSENYAMENT

• Universitat, arquitectura i territori. Generalitat de Catalunya, 2001

• Arquitectura d’ensenyament. Josep Benedito Rovira i Francesc Pernas Galí, Generalitat de Catalunya, 1989

• Arquitectura escolar. Guarderías-Parvularios, Centros de enseñanza infantil primaria y secundaria. Editorial Munilla-Lería. Madrid, 2006

TECNOLOGIA

• Como funciona un edificio. Principios elementales. Allen Edward. Editorial GG, 2000.

• “An Engineer Imagines” de Peter Rice

• Constructing Architecture. Material processes structures. A. Handbook; Andrea Deplaces; Birkhäuser

• Manuals Bisagra, Ignacio Paricio: Las fachadas de ladrillo, Las fachadas de piedra, Las cubiertas de chapa, La protección solar, El vidrio estructural, La fachada ventilada y ligera,…..

• Facade Construction Manual. Birkhäuser

• Roof Construction Manual. Birkhäuser

• Arquitectura ecológica. D. Gauzin-Müller. Ed. GG

• Guia de l’edificació sostenible. Institut Ildefons Cerdà

• Traité d’Architecture et d’Urbanisme Bioclimatiques. A. Liebard, A. de Herde. Observ’ER

• Green Building Handbook, vol. 1 i 2. T. Wooley, S. Kimmins. E&FN Spon

• La cubierta captadora en los edificios de vivienda. ITEC

• Arquitectura acústica, poética y diseño. Francesc Daumal Domènech. Edicions UPC, 2002

• ACA2 procés d’aplicació de criteris ambientals en l’arquitectura. Ed. UPC

Capítol 4, pàg. 32-39

Sense oblidar les revistes especialitzades

• Detail

• Tectònica

EXERCICI

CENTRE D’ART A OLOT

ESPAIS DESTINATS A L’ENSENYAMENT D’ARTS PLÀSTIQUES, ALLOTJAMENTS PER A ESTUDIANTS i ESPAIS PER A LA CELEBRACIÓ D’ACTIVITATS i EXHIBICIÓ DE TREBALLS DE L’ÀMBIT ARTÍSTIC PER A LA CIUTAT..

El projecte tracta d’un equipament de diferents usos, una escola d’art, uns espais destinats a la dinamització social i acadèmica en les arts plàstiques i allotjaments per a estudiants. Es tracta d’un Centre d’Art situat a l’extrem nord-est del Nucli Antic de la ciutat d’Olot.

La intervenció pretén reactivar i dinamitzar aquesta part de la ciutat on actualment es troba desplaçada de les activitats socials que es desenvolupen atesos els “guetos” d’immigració que s’hi han constituït. Aquest projecte ha de convertir en un pol d’atracció social el qual sigui capaç de cohesionar amb la resta de teixit de la ciutat.

El solar es caracteritza per la seva absoluta impermeabilitat. Una part 2.865,21 m2 conté la Fàbrica tèxtil Can Sacrest la qual es troba tancada des de fa uns 40 anys i en estat precari de conservació. A l’actualitat és de propietat municipal. L’altra zona de 2.517,62 m2 està destinada a aparcament públic. Complementàriament si adhereixen 463,43 m2, espai que actualment és el jardí dels Pares Carmelites els quals resideixen al Convent del Carme. Existeix l’opció d’ampliar 193,37 m2 del pas des del carrer Pare Antoni Soler.

La façanes posteriors dels Claustres (Antic Convent) i l’Església del Carme delimiten a una part del solar. Els Claustres estan catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional amb un nivell de protecció total.
La normativa municipal obliga a mantenir la xemeneia de la Fàbrica Can Sacrest com a únic testimoni de l’edificació fabril existent.

A la banda nord de l’interior del solar existeix una àrea d’habitatges desocupats i en un estat molt deficitari els quals es troben a una cota de +5 m. respecte la cota de l’actual aparcament. Cal dir que dos d’aquests habitatges que contenen unes finestres arquejades són protegits en el catàleg arquitectònic municipal.
Els habitatges del carrer Pare Antoni Soler contenen a la façana posterior uns patis que delimiten amb el solar.

És important aprofundir molt en la reflexió sobre la qualitat de l’espai públic no edificat i la seva relació amb l’edificació i el seu context, i més encara si tenim en compte la necessitat d’aquesta part de ciutat a obrir-se a la resta de teixit històric perimetral tenint en consideració el Pla General de la Ciutat.

CONSIDERACIONS PROJECTUALS

El projecte haurà de resoldre de forma adequada la relació entre l’espai lliure i edificat d’acord amb les característiques específiques de la parcel•la.

Les pautes que s’imposen són molt poques atès que es deixa la màxima llibertat projectual per tal d’obtenir uns resultats òptims. La superfície total del solar és de 5.846,86 m2 més l’opcionalitat d’ocupar els 193,37 m2 que donen façana al carrer Pare Antoni Soler els quals sumen un total de 6.040,23 m2, i la superfície a construir és de 4.795 m2.

Cal trobar una estreta relació entre aquest espai públic i l’edificació.
L’edificabilitat és lliure en ocupació de PB i en alçada es pot arribar a un màxim de PB+5PP, tot i que és aconsellable no sobrepassar l’alçada de l’edificació fabril actual.

El resultat del projecte cal adquirir una vinculació amb el teixit de la ciutat sense que la intervenció constitueixi cap fragmentació de la mateixa.

Cal fer una incidència especial en l’accessibilitat de l’edifici, és a dir permetre la seva utilització puntual amb cadira de rodes.

Cal que hi hagi uns accessos clars a l’edifici i que l’espai públic tingui una estreta vinculació amb aquests.

Les àrees per a estudiants menors de 18 anys han de tenir més control per a sortir de les instal•lacions i accedir a l’espai públic que les zones destinades als majors d’edat.

Tant els carrers Ronda Sant Bernat com Pare Antoni Soler són per a trànsit rodat la qual cosa cal preveure un pàrking d’un mínim de 65 places d’aparcament per a cotxes i 15 places per a motocicletes.

La major part del solar no presenta una topografia massa accidentada excepte els punts de connexió perimetral, com a la Plaça Camp d’en Mas (aprox. 5m) i al carrer Sant Bernat (aprox. 10 m.). La Ronda Sant Bernat presenta una desnivell de 7 m entre els seus extrems.

Des de l’inici del projecte cal contemplar els materials exteriors que s’utilitzaran pel bon desenvolupament del procés projectual i atenent al lloc que s’està treballant, en un teixit de centre històric.

Existeix l’opció que tot aquell qui vulgui pot mantenir la nau central de la Fàbrica i adaptar-la programàticament al seu projecte. La seva superfície és de 516,66 m2/planta i consta de dues plantes, baixa i primera.
Opcionalment es dóna la possibilitat de connectar el projecte amb l’edifici del Claustre a la cota que es vulgui sense entrar en la distribució interior del mateix.

CONSIDERACIONS DE SOSTENIBILITAT

Com a part fonamental dels requeriments arquitectònics del projecte, l’exercici haurà de donar resposta a certes exigències de millora en quant al comportament mediambiental, a la contaminació acústica de l’entorn per tal de respectar la normativa vigent i a la incorporació de paràmetres de sostenibilitat que ateses les característiques específiques del programa i ús dels equipaments, s’hauran de concretar fonamentalment a les següents mesures:

1- Aprofitament dels recursos naturals

2- Millora de l’eficiència energètica

3- Millora de l’aïllament acústic

4- Millora a l’ús dels recursos materials

Les estratègies adoptades per a satisfer aquestes demandes hauran d’acreditar-se documentalment com un aspecte més de l’exercici. Per això es realitzaran sessions específiques d’orientació durant el curs, encara que els conceptes bàsics han d’estar presents ja des de les fases més inicials del projecte com a requisit bàsic per a la creació d’una arquitectura de qualitat.

PROGRAMA FUNCIONAL

A- ESPAIS DE DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA

Vestíbul ________________________________________________300 m2
Cafeteria
___Cuina                                                                                   20 m2
___Bany                                                                                      4 m2
______________________________________________________100 m2
Venta de material escolar___________________________________30 m2
Consergeria, reprografia i impressió centralitzada________________ 25 m2
______________________________________________________455 m2

B- ESPAIS DESTINATS AL DESENVOLUPAMENT D’ACTIVITATS ARTÍSTIQUES DE LA CIUTAT i DEL PROPI CENTRE

Sala d’actes ( 100 persones aprox.) __________________________120 m2
Sala d’exposicions ________________________________________ 75 m2
___Biblioteca + Centre de documentació _____________110 m2
___Administració ________________________________25 m2
___Aula multimèdia ______________________________15 m2
___Magatzem bibliogràfic _________________________ 30 m2
______________________________________________________180 m2
______________________________________________________375 m2

C- ESPAIS DOCENTS

1 Sala de professors ______________________________________40 m2
5 Departaments (30 m2/ut)
___Grau
___Disseny Interiors
___Disseny Gràfic
___Artístic
___Batxillerat
______________________________________________________150 m2
25 aules
___15 aules (50 m2/ut) 750 m2
___10 aules (25 m2/ut) 250 m2
______________________________________________________1000 m2
10 tallers + 10 magatzems (45 m2 + 5 m2)
___Taller de fusta
___Taller de ferro
___Taller de fosa
___Taller de motlles
___Taller de pedra
___Taller de recerca
___Taller de ceràmica
___Taller de maquetes
___Taller de gravat
___Taller d’aerografia
______________________________________________________500 m2
_____________________________________________________1690 m2

D- ESPAIS DE GESTIÓ

Secretaria_______________________________________________25 m2
Despatx direcció__________________________________________20 m2
Despatx equip directiu _____________________________________25 m2
3 despatxos atenció exterior (10 m2/ut)_________________________30 m2
______________________________________________________100 m2

E- ESPAIS D’ALLOTJAMENT PER A ESTUDIANTS

20 apartaments (30 m2/ut) _________________________________600 m2
______________________________________________________600 m2

F- ESPAIS COMUNS I DE SERVEIS

Magatzem fons d’obra______________________________________50 m2
Magatzem general d’escola__________________________________70 m2
Banys (aprox. 30 m2/zona) _________________________________120 m2
Espai de neteja (aprox. 3 m2/zona)____________________________12 m2
Circulacions (20%) _______________________________________697 m2
______________________________________________________ 949 m2

______________________________TOTAL SUPERFÍCIE ÚLTIL 4.169 m2
_______________________TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUIDA 4.795 m2

APARCAMENT

Cal un pàrking amb un mínim de 65 places per a cotxes i 15 places per a motocicletes. La seva superfície no computa com a superfície construïda si aquest es troba en planta soterrani.

EXIGÈNCIES DE L’EDIFICI

1.Els espais urbans del projecte han d’estar en plena harmonia amb la ciutat i en els propis edificis públics

2.Les dependències que ho requereixin han de poder funcionar amb llum natural

3.S’han de resoldre totes les exigències d’accessibilitat, tant d’usuaris visitants com de serveis.

4.S’ha de valorar molt l’expressivitat formal dels volums edificats en el seu entorn.

5.Cal definir la seva estructura de suport, els seus envolvents i els sistemes tècnics necessaris .

6.Cal considerar les especials característiques de situació de l’edifici en termes de durabilitat i manteniment dels materials utilitzats.

7.Cal fer una profunda reflexió sobre la sostenibilitat de la proposta (ventilació, orientació, protecció solar,….), amb una primera decisió dels objectius i una presa de decisions concreta respecte als objectius definits concretada a la proposta final.

NORMATIVA A APLICAR

• La intensitat d’edificació és lliure. L’ocupació en PB és lliure. L’alçada màxima permesa per  és de PB + 5PP tot i que és recomanable l’alçada màxima actual de la fàbrica.
  

• Forma i distribució de l’edificació: La forma i distribució dels cossos de l’edificació hauran de permetre la sistematització d’espais lliures de l’interior del solar

• En cas d’existir soterranis poden ocupar tot el solar seguint les alineacions de vial.

• En cas d’existir patis, terrasses o balcons la seva superfície no està inclosa dintre la superfície total del programa.

• Cal tenir molt en compte l’espai públic i la seva interacció amb la ciutat.
  

Serà de referència l’actual Codi Tècnic de l’Edificació a mesura que ho determinin els professors de tecnologia.