T2012 | Centre polivalent al nucli històric de Cuenca | qf

Qui som | Què fem | Com ho fem | Conferències | Viatges | Publicacions

Qm Tardor 2012: CENTRE POLIVALENT AL CASC ANTIC DE CUENCA

INTRODUCCIÓ

En primer lloc cal dir que l’exercici es desenvolupa conjuntament amb el curs d’Aula PFC dirigida pel catedràtic José Ignacio Linazasoro de l’ETSA de Madrid.

El taller vol posar especial èmfasi en què l’Arquitectura no es limiti a la resolució d’un problema més o menys complexe, sinó que en realitat l’Arquitectura proposa escenaris per a l’existència de les persones i el teixir la ciutat.

La definició d’aquests escenaris, sobretot els espais interiors dels edificis d’ús públic i l’articulació entre ells, són els que possibilitaran usos vitals relacionats amb programes més o menys extensos i el diàleg amb la ciutat.

Així l’exercici que es proposa als estudiants conté elements que enriqueixen en si mateixos els possibles processos projectuals.

Es tracta d’un centre polivalent a la ciutat de Cuenca el qual absorveixi les necessitats socials i culturals de la ciutat. L’edifici tindrà un bar-ateneu, una sala d’actes i una sala de conferències, un recinte expositiu i 12 dormitoris per a allotjar visitants. L’edifici ha de tenir l’àrea del bar-ateneu amb una certa versatilitat d’adaptació al canvi d’ús.

El solar es troba a la part alta del nucli antic de la ciutat, i col•linda amb la muralla. Té una superfície de 1.296 m2 però es pot ampliar a la part abrupte del mirador com les cases penjades de la pròpia ciutat. Està en un context històric just al davant de l’Arxiu Històric Provincial la qual cosa ens condueix a extremar la cautela d’intervenció en el projecte. El carrer Trabuco separa el solar de l’espai públic pertanyent a l’Arxiu Històric. Per l’altra banda longitudinal està delimitat per un esplèndid mirador cap al riu i transversalment per la muralla i una mitgera pertanyent a un edifici d’habitatge. Cal dir que una part important del projecte és també l’espai públic que el propi edifici articularà entre ell i amb la mateixa ciutat.

Cal doncs remarcar un aspecte projectual molt important que és aquest espai lliure que generaran la disposició de l’edifici, estant molt atents en les preexistències i geometria del teixit urbà existent. També cal tenir present determinades característiques com és el tractament de la llum natural i el so, la seva qualitat i quantitat.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

Així el taller recomana la lectura i consulta de:

ARQUITECTURA EN GENERAL

• Experiencia de arquitectura. Steen Eliser Rasmussen. Editorial Labor: Barcelona, 1974

• Atmósferas. Peter Zumthor. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2006

• Forma y DEFORMACIÓN. Alain Borie, Pierre Micheloni, Pierre Pinon. Editorial Reverté,: Barcdfelona, 2008

• Ideas que han configurado edificios. Fil Hearn. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2006

• Los no-lugares, Espacios del anonimato. Una antropologia de la sobremodernidad” de Marc Augé

• La sociedad del espectáculo, de Guy Debord.

• Luz Cenital. Elias Torres

• Elogio de la sombra. Junichiro Tanizaki

• “La Arquitectura a través del lenguaje“ de Maurici Plà, sobretot els capítols:

Derivas, contenedores, tempestades: arquitectura sin ancla

Derivas por el Raval

Aeropuertos: de la utopía moderna a la desaparición del espacio

• “Constant’s New Babylon, The Hyper-Architecture of Desire” de Mark Wigley.

• Sin tesis. Federico Soriano. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2004

ARQUITECTURA CULTURAL I LA CIUTAT DE CUENCA

• Miguel Fisac: ensamblaje con vacíos. Assembly with voids 1959-68. Asensio-Wandosell, Carlos. Madrid. Rueda, 2004. Col•lecció Arquitecturas ausentes del siglo XX, núm. 7

• Material strategies. Innovative applications in architecture. Brownell, Blaine. Architecture Briefs. The Foundations of Architecture.

• Centres Cívics: espais ciutadans. Evolució 1983-1987. 2ª ed. Ajuntament de Barcelona.

• Cuenca edificada. Servicio de publicaciones del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid

TECNOLOGIA

• Como funciona un edificio. Principios elementales. Allen Edward. Editorial GG, 2000.

• “An Engineer Imagines” de Peter Rice

• Constructing Architecture. Material processes structures. A. Handbook; Andrea Deplaces; Birkhäuser

• Manuals Bisagra, Ignacio Paricio: Las fachadas de ladrillo, Las fachadas de piedra, Las cubiertas de chapa, La protección solar, El vidrio estructural, La fachada ventilada y ligera,…..

• Facade Construction Manual. Birkhäuser

• Roof Construction Manual. Birkhäuser

• Arquitectura ecológica. D. Gauzin-Müller. Ed. GG

• Guia de l’edificació sostenible. Institut Ildefons Cerdà

• Traité d’Architecture et d’Urbanisme Bioclimatiques. A. Liebard, A. de Herde. Observ’ER

• Green Building Handbook, vol. 1 i 2. T. Wooley, S. Kimmins. E&FN Spon

• La cubierta captadora en los edificios de vivienda. ITEC

• Arquitectura acústica, poética y diseño. Francesc Daumal Domènech. Edicions UPC, 2002

• ACA2 procés d’aplicació de criteris ambientals en l’arquitectura. Ed. UPC

Capítol 4, pàg. 32-39

Sense oblidar les revistes especialitzades

• Detail

• Tectònica

EXERCICI

CENTRE POLIVALENT AL CASC ANTIC DE CUENCA

ESPAIS DESTINATS AL DESENVOLUPAMENT D’ACTIVITATS SOCIALS, CULTURALS i ALLOTJAMENT TURÍSTC..

El projecte tracta d’un equipament amb una barreja d’usos i la flexibilitat que ha de tenir per adaptar-ne de nous en cas de ser necessari. Es tracta d’un Centre Polivalent situat a la part alta del nucli històric de Cuenca on en l’actualitat està destinat a zona d’aparcament públic. Es vol que sigui un lloc de trobada per a les persones de la tercera edat en el qual hi puguin desenvolupar activitats, s’hi puguin portar a termes actes culturals de la mateixa ciutat, alhora que sigui un punt d’informació turística, una zona d’oci amb restaurant per les esplèndides i singulars percepcions visuals existents del paisatge de l’entorn i una zona d’allotjament per a turistes.

Es pot enllaçar des del mateix solar els actuals itineraris peatonals que arriben fins al riu i ocupar part del solar a l’inici de l’àrea abrupta i de topografia més violenta, com l’exemple de les cases penjades característiques de la ciutat de Cuenca.

És important aprofundir en la reflexió sobre la qualitat de l’espai públic no edificat i la seva relació amb l’edificació i la ciutat i més encara si tenim en compte la proximitat en què es troba l’Arxiu Històric Provincial i l’espai de semi plaça que hi ha al seu davant. Cal reflexionar sobre la resolució dels costats transversals tant el de la muralla com el de la mitgera de l’habitatge.

CONSIDERACIONS PROJECTUALS

El projecte haurà de resoldre de forma adequada la relació entre l’espai lliure i edificat d’acord amb les característiques específiques de la parcel•la.

Les pautes que s’imposen són molt poques atès que es deixa la màxima llibertat projectual per tal d’obtenir uns resultats òptims. La superfície total del solar és de 1.295,78 m2 més la part que es vulgui ocupar de la topografia violenta,i la superfície a construir és de 1.700 m2.

Cal trobar una estreta relació entre aquest espai públic i l’edificació.
L’edificabilitat és lliure tant en ocupació de PB com en alçada. L’edifici d’habitatge que fa mitgera amb el solar és de PB + PP.

El resultat del projecte cal adquirir un resultat vinculat amb el teixit de la ciutat sense que la intervenció constitueixi cap fragmentació a la mateixa ciutat.

També cal fer una incidència especial en l’accessibilitat de l’edifici, és a dir permetre la seva utilització puntual amb cadira de rodes.

Cal que hi hagi uns accessos clars a l’edifici i que l’espai públic tingui una estreta vinculació amb aquests.

El carrer Trabuco és per a trànsit rodat i existeix una zona de pàrking molt propera al solar just a l’exterior de la muralla.

Cal preveure des d’un inici del projecte els materials exteriors que s’utilitzaran pel bon desenvolupament del projecte i atenent al lloc que s’està treballant, en un teixit de centre històric. Cal tenir molt present l’existència de la muralla com a un dels límits del solar, la seva resolució entre ambdós elements.

Segons el Pla d’Ordenació, Millora i Protecció del Centre Històric de Cuenca indica que les cobertes han de ser inclinades i de coberta plana. Aquest aspecte es debatrà a classe en funció de cada projecte.

L’espai del bar-ateneu cal preveure l’existència d’una certa flexibilitat. Per exemple durant la setmana pot tenir la funció de lloc de trobada per a persones de la tercera edat i durant els caps de setmana es transformi en sala de ball.

CONSIDERACIONS DE SOSTENIBILITAT

Com a part fonamental dels requeriments arquitectònics del projecte, l’exercici haurà de donar resposta a certes exigències de millora en quant al comportament mediambiental, a la contaminació acústica de l’entorn per tal de respectar la normativa vigent i a la incorporació de paràmetres de sostenibilitat que ateses les característiques específiques del programa i ús dels equipaments, s’hauran de concretar fonamentalment a les següents mesures:

1- Aprofitament dels recursos naturals

2- Millora de l’eficiència energètica

3- Millora de l’aïllament acústic

4- Millora a l’ús dels recursos materials

Les estratègies adoptades per a satisfer aquestes demandes hauran d’acreditar-se documentalment com un aspecte més de l’exercici. Per això es realitzaran sessions específiques d’orientació durant el curs, encara que els conceptes bàsics han d’estar presents ja des de les fases més inicials del projecte com a requisit bàsic per a la creació d’una arquitectura de qualitat.

PROGRAMA FUNCIONAL

A- ESPAIS DESTINATS AL DESENVOLUPAMENT D’ACTIVIDATATS DE LA CIUTAT

Sala d’actes ( 100 persones aprox.)_______________________________125 m2
Sala de conferències ( 50 persones aprox.)__________________________75 m2
Bar-ateneu__________________________________________________250 m2
4 aules_____________________________________________________125 m2

__________________________________________________________ 575 m2

B- ESPAIS DE DINAMIITZACIÓ COMUNITÀRIA

Vestíbul + Oficina de turisme + quiosc_____________________________ 125 m2
Sala d’exposicions____________________________________________ 50 m2
Cafeteria, bar-restaurant, amb terrassa opcional______________________70 m2

__________________________________________________________245 m2

C- ESPAIS DE GESTIÓ

2 despatxos__________________________________________________20 m2
Sala de reunions______________________________________________30 m2

___________________________________________________________50 m2

D- ESPAIS D’ALLOTJAMENT PER A VISITANTS

12 dormitoris amb bany individual (12m2+6m2/ut)____________________216 m2

E- ESPAIS COMUNS I DE SERVEIS

Banys generals_______________________________________________ 20 m2
Magatzem general_____________________________________________40 m2
Cuines bar-ateneu i restaurant____________________________________40 m2
Magatzem cuines______________________________________________30 m2
Banys cafeteria i ateneu_________________________________________15 m2
Circulacions_________________________________________________125 m2

__________________________________________________________270 m2

__________________________________TOTAL SUPERFÍCIE ÚLTIL 1.356 m2
___________________________TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUIDA 1.700 m2

EXIGÈNCIES DE L’EDIFICI

1.Els espais urbans del projecte han d’estar en plena harmonia amb la ciutat i en els propis edificis públics

2.Les dependències que ho requereixin han de poder funcionar amb llum natural

3.S’han de resoldre totes les exigències d’accessibilitat, tant d’usuaris visitants com de serveis.

4.S’ha de valorar molt l’expressivitat formal dels volums edificats en el seu entorn.

5.Cal definir la seva estructura de suport, els seus envolvents i els sistemes tècnics necessaris .

6.Cal considerar les especials característiques de situació de l’edifici en termes de durabilitat i manteniment dels materials utilitzats.

7.Cal fer una profunda reflexió sobre la sostenibilitat de la proposta (ventilació, orientació, protecció solar,….), amb una primera decisió dels objectius i una presa de decisions concreta respecte als objectius definits concretada a la proposta final.

NORMATIVA A APLICAR

• La intensitat d’edificació és lliure. L’ocupació en PB és lliure. L’alçada màxima permesa és lliure. La mitgera de l’habitatge és de PB + PP.

• Forma i distribució de l’edificació: La forma i distribució dels cossos de l’edificació hauran de permetre la sistematització d’espais lliures de l’interior del solar

• En cas d’existir soterranis poden ocupar tot el solar seguint les alineacions de vial.

• En cas d’existir patis, terrasses o balcons la seva superfície no està inclosa dintre la superfície total del programa.

• No és necessari la previsió de cap pàrking atès que n’existeix un de molt pròxim al solar, fora muralles.

• Les cobertes segons el Pla Especial d’Ordenació, Millora i Protecció del Nucli Antic de Cuenca i sus Hoces indica que han de ser inclinades i amb teula àrab, però el tema queda obert en funció de cada projecte.

• La façana de l’edifici que s’enfronta amb la muralla es pot unir sempre i quant no danyi el paisatge històric de la ciutat.

• El bar-ateneu ha de disposar d’una certa versatilitat, és a dir s’ha de poder adaptar per a diferents usos relacionata amb les persones que l’utilitzen (jugar a les cartes, pista de ball per als festius,….

• Cal tenir molt en consideració l’espai públic i la seva interacció amb la ciutat.

Serà de referència l’actual Codi Tècnic de l’Edificació a mesura que ho determinin els professors de tecnologia.