Taller d'Arquitectura i Projecte – TAP PTE-E Joan Curós Vilà. Professor coordinador

Taller d'Arquitectura i Projecte  –  TAP PTE-E

P2009 | Centre d’arts digitals al Poblenou (Barcelona) | qf

Qui som | Què fem | Com ho fem | Conferències | Viatges

INTRODUCCIÓ

El taller vol posar especial èmfasi en què l’Arquitectura no es limiti a la resolució d’un problema més o menys complexe, sinó que en realitat l’Arquitectura proposa escenaris per a l’existència de les persones.

La definició d’aquests escenaris, sobretot els espais interiors de l’edifici d’ús públic, és el que possibilitarà usos vitals relacionats amb programes més o menys extensos.

Així l’exercici que es proposa als estudiants conté elements que enriqueixen en si mateixos els possibles processos projectuals.

Es tracta d’un Centre d’Arts Digitals emplaçat al solar que es troba a la confluència entre els carrers Bilbao i del Marroc, aquest últim confrontat amb el Parc Central del Poblenou de Barcelona.

Cal remarcar un aspecte projectual molt important i en especial per a un edifici d’aquestes característiques com és el tractament de la llum natural i el so, la seva qualitat i quantitat.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

Així el taller recomana la lectura i consulta de:

  • - Arquitectura y Música en el siglo XX. Susano Moreno Soriano. Fundación Caja de Arquitectos. Colección arquia/tesis, núm. 27, 2008
  • - Aesthetics of Total Serialism. Contemporary Reseach from Music to Architeture. Markus Bandur. Basel; Boston; Berlín: Birklaüsen, 2001
  • - Architecture as a translation of music. Elizabeth Martin. Princetton Architectural Press, Inc., 1994
  • - Escritos al oído. John Cage. Colección de Arquitectura 38. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Murcia, 1999.
  • - Les Arts escèniques a Catalunya. Jordi Jané. Galàxia Gutenberg, 2001
  • - Musica e architettura. Maria Cristina Forlani. Gangemi Editore
  • - Architettura & Musica. Renzo Piano Building Workshop. Edizione Lybra Immagine, 2002
  • - Auditorium. Architetture per la musica. Cristiano Tavari. Nuova Argos Edizioni, 1997
  • - “Los no-lugares, Espacios del anonimato. Una antropologia de la sobremodernidad” de Marc Augé
  • - “La Sociedad del espectáculo” de Guy Debord.
  • - Luz Cenital. Elias Torres
  • - Elogio de la sombra. Junichiro Tanizaki
  • – “La Arquitectura a través del lenguaje“  de Maurici Plà, sobretot els capítols: Derivas, contenedores, tempestades: arquitectura sin ancla. Derivas por el Raval. Aeropuertos: de la utopía moderna a la desaparición del espacio
  • - “Constant’s New Babylon, The Hyper-Architecture of Desire” de Mark Wigley.

El situacionisme i la teoria de la deriva són eines que l’estudiant tindrà al seu abast per tal de  conformar amb tot plegat cossos de teoria que li permetin entrar en negociacions més profundes amb el programa i el lloc.

Recomanació especial de la lectura dels llibres de caire més general, com per exemple:

  • - “Sin Tesis” de Federico Soriano per la seva capacitat  de posar la ment en situació de fluïdesa intel·lectual.

Habitualment, en la tradició del taller els professors d’àrees tecnològiques fan les següents recomanacions:

  • - Diseño acústico de Espacios Arquitectónicos. Antoni Carrion Isbert. Edicions UPC, 1998
  • - Arquitectura acústica, poética y diseño. Francesc Daumal Domènech. Edicions UPC, 2002
  • - “An Engineer Imagines” de Peter Rice
  • - Constructing Architecture. Material processes structures. A. Handbook; Andrea Deplaces; Birkhäuser
  • - Manuals Bisagra, Ignacio Paricio: Las fachadas de ladrillo, Las fachadas de piedra, Las cubiertas de chapa, La protección solar, El vidrio estructural, La fachada ventilada y ligera,…..
  • - Facade Construction Manual. Birkhäuser
  • - Roof Construction Manual. Birkhäuser
  • - Arquitectura ecológica. D. Gauzin-Müller. Ed. GG
  • - Guia de l’edificació sostenible. Institut Ildefons Cerdà
  • - Traité d’Architecture et d’Urbanisme Bioclimatiques. A. Liebard, A. de Herde. Observ’ER
  • - Green Building Handbook, vol. 1 i  2. T. Wooley, S. Kimmins. E&FN Spon
  • - La cubierta captadora en los edificios de vivienda. ITEC
  • - ACA2 procés d’aplicació de criteris ambientals en l’arquitectura. Ed. UPC Capítol 4, pàg. 32-39

sense oblidar les revistes especialitzades

  • - “Detail”
  • - “Tectònica”

CENTRE D’ARTS DIGITALS AL POBLENOU (BARCELONA)

Aquest centre serà un equipament d’ús públic, propietat i administrat per l’Ajuntament de Barcelona.

L’edifici ocuparà una part de la mansana delimitada amb la confluència dels carrers Bilbao i del Marroc al districte de Sant Martí de Barcelona. A la banda del mateix carrer del Marroc frontalment hi ha el Parc Central redactat per l’arquitecte Jean Nouvel. Pel costat paral·lel al c. Bilbao es delimita per Can Ricart i s’emmarca coincidint paral·lelament amb el c. del Marroc i alineant-se amb el tester del bloc d’habitatges en forma d’U del carrer Bilbao.

Aquest solar coincideix dintre el Pla urbanístic del 22 @, ciutat de les noves tecnologies i el coneixement amb la qual cosa aquest centre reuneix les característiques per a constituir una xarxa d’edificis que donin servei i constitueixin  aquesta àrea urbanística de Barcelona i també a la resta de la ciutat.

El petit, però interessant i significatiu, sector de la creació (jove) contemporània, expressa cada vegada més necessitats que escapen a la concepció de les disciplines clàssiques. La barreja de tècniques i de tecnologies fa que des d’equipaments amb dotacions més o menys convencionals i especialitzats sigui difícil donar-hi respostes. Una possible solució –que està lògicament en el pensament dels agents culturals que hi treballen- passaria per la construcció de l’equipament total, un centre capaç de donar resposta a qualsevol necessitat.

És cert que darrerament al nostre país es parla d’equipaments de nova generació també en la línea d’alguns grans projectes vinculats a la rehabilitació d’espais industrials que integren un conjunt de propostes diverses i articulades en un projecte comú. Podríem dir que són una mena d’equipament d’equipaments, un conjunt d’heterogeneïtat variable –no hi ha un patró, ni un esquema general de referència- i multidisciplinari- s’hi acostumen a encabir sectors diversos però amb una clara hegemonia de les arts. En general, posen molt d’èmfasi en la creació o la producció i deixen una mica més de banda la difusió i la formació, per referir-nos solament a les estratègies clàssiques.

A grans trets, podríem dir que aquests centres haurien de treballar en:

Informació:             Donar resposta a les inquietuds de la ciutadania, a les incògnites que cada vegada més es generaran en aquest camp.

Sensibilització:      Augmentar la conscienciació de la ciutadania i la seva predisposició a tenir una actitud més proactiva.

Difusió:                    Fer de canal de transmissió entre el món de la recerca i la població en general.

Formació:                Facilitar nous aprenentatges per afrontar noves situacions.

Participació:           Afavorir que la ciutadania –tant de manera organitzada com individual- tingui espais de reflexió, de proposta i d’acció comunitària.

CONSIDERACIONS PROJECTUALS

L’edifici segons normativa ha d’anar alineat al vial, tot i que si el projecte ho requereix poden ser viables diferents propostes. Cal preveure el tractament de la superfície no edificada vinculada o no amb l’edifici però si tractat de manera unitària amb el projecte, cal tenir en compte que aquesta superfície és considerable.

No es contempla cap zona d’aparcament per als espectadors ni els usuaris atès la bona xarxa de transport públic existent a la zona la qual disposa de connexió amb tota la ciutat. Però si en canvi, s’ha de preveure un espai de càrrega i descàrrega pels muntatges i desmuntatges de les representacions. Aquest espai no es pot interceptar amb els accessos, ni amb les sortides d’emergència de l’edifici.

Cal preveure que les sortides siguin a la via pública o en espais oberts que permetin la circulació rodada en situacions d’emergències.

Es col·locaran banys a cada planta en cas que sigui el cas per qüestions de normativa.

Les grades de la sala de representació seran retràctils o telescòpiques, les quals permeten ser apartades a les representacions que no siguin necessàries.

L’escenari s’ha de preveure la seva mobilitat en funció de poder-se adaptar també a diferents tipus de representacions.

L’espai per als espectadors només serà un i serà el més gran de l’edifici, la sala de representacions (600 m2), la resta de sales (les 3 de 120 m2 cada una) seran d’ús intern, per als assajos col·lectius amb capacitat per a 100 persones tot i que serà menys atès l’espai necessari per al muntatge de la representació (escenografia o altres).

Respecte a magnituds, es recomana que la boca d’escenari tingui una amplada de 8 m i una alçada de 5 m i l’alçada de la sala de representacions, alçada sota pinta (alçada lliure) sigui d’11 m. També es recomana que els espais laterals de representació siguin d’uns 70 m2.

Cal tenir molt present que els espais responguin a una molt bona sonorització tant a nivell de la sala de representació com també de les d’assajos, per tant cal estar atents tant en les proporcions com en els materials d’aquestes.

CONSIDERACIONS DE SOSTENIBILITAT

Com a part fonamental dels requeriments arquitectònics del projecte, l’exercici haurà de donar resposta a certes exigències de millora en quant al comportament mediambiental, a la contaminació acústica de l’entorn per tal de respectar la normativa vigent i a la incorporació de paràmetres de sostenibilitat que ateses les característiques específiques del programa i ús de l’edifici, s’hauran de concretar fonamentalment a les següents mesures:

1- Millora de l’eficiència energètica

2- Millora de l’aïllament acústic

3- Millora a l’ús dels recursos materials

Les estratègies adoptades per a satisfer aquestes demandes hauran d’acreditar-se documentalment com un aspecte més de l’exercici. Per això es realitzaran sessions específiques d’orientació durant el curs, encara que els conceptes bàsics han d’estar presents ja des de les fases més inicials del projecte com a requisit bàsic per a la creació d’una arquitectura de qualitat.

PROGRAMA FUNCIONAL

A- ESPAIS DESTINATS A ACTIVITATS DE CREACIÓ O PRODUCCIÓ 540 m2

3 sales de creació i assaig amb capacitat per a 100 persones cada una (sales d’assaig de teatre sense escenografia, dansa i moviment, grups corals i formacions musicals, bucs d’assaig per apetits conjunts instrumentals, etc.) 360 m2

Taller de construcció d’elements escenogràfics 80 m2

Magatzem 100 m2

B- ESPAIS DESTINATS A ACTIVITATS D’EXHIBICIÓ I AUDICIÓ 1.050 m2

1 sala destinada a la representació d’espectacles i a audicions musicals de diferents formats i aforaments amb capacitat per a 500 espectadors

Àrea pública: platea o zona d’espectadors 600 m2

Àrea de representació: Escenari 150 m2

Serveis d’escenari: Cabines control so i llum 15 m2

Magatzem escenari i sala 40 m2

Sala de tècnics i de regulado (dimmers) 20 m2

Camerinos Comunitaris 60 m2

Canvis ràpids 30 m2

Camerinos dobles 45 m2

Àrea tècnica: Sala de quadres i comptadors i grup electrogen 10 m2

Dipòsit d’aigua i sala de grup de pressió 30 m2

Màquines aire condicionat 50 m2

C-ALTRES ESPAIS DESTINATS A ACTIVITATS DE DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA 210 m2

(Espais destinats a altres activitats escèniques i musicals de dinamització comunitària diferents de les d’exhibició i creació)

Sala audiovisual (125 persones) 100 m2

3 aules d’aprenentatge 60 m2

2 tallers 50 m2

D- ESPAIS DE SERVEIS (Serveis de suport als diferents espais d’activitat)        588 m2

Foyer (600 persones) 360 m2

Banys 50 m2

Cafeteria 130 m2

Cuina 20 m2

Magatzem cuina 15 m2

Deixalles cuina 5 m2

Vestidor cuina 4 m2

Bany 4 m2

E- ESPAIS DE GESTIÓ (Espais que ocupa l’equip de gestió) 80 m2

Oficina 10 m2

3 despatxos 30 m2

Sala de reunions 40 m2

TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL                                                                                            2.468 m2

TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA                                                                            2.950 m2

EXIGÈNCIES DE L’EDIFICI

Les dependències que ho requereixin han de poder funcionar amb llum natural

Ha de tenir un bon comportament acústic, tant en el seu dimensionat com en aïllament i reverberació.

S’han de resoldre totes les exigències d’accessibilitat, tant d’usuaris visitants com de serveis.

S’ha de valorar molt l’expressivitat formal del volum edificat en el seu entorn.

Cal definir la seva estructura de suport, els seus envolvents i els sistemes tècnics necessaris .

Cal considerar les especials característiques de situació de l’edifici en termes de durabilitat i manteniment dels materials utilitzats.

Cal fer una profunda reflexió sobre la  sostenibilitat de la proposta (ventilació, orientació, protecció solar,….), amb una primera decisió dels objectius i una presa de decisions concreta respecte als objectius definits concretada a la proposta final.

NORMATIVA  A APLICAR

EDIFICABILITAT 2,2 m2 st/m2 s

EDIFICACIÓ alineada a vial. Mitjançant l’aprovació del corresponent estudi de detall podrà adaptar-se la tipologia aïllada quan les preexistències ho aconsellin.

ALÇADA REGULADORA MÀXIMA i NOMBRE DE PLANTES: 19,20 m i amb un límit de planta baixa i tres pisos.

Els altells i els cossos sortints tancats computen en tot cas dins el sostre edificable.

El subsòl pot ser ocupat en la seva totalitat.

Parcel·la mínima de 500 m2.

OCUPACIÓ MÀXIMA de parcel·la: 70 %

L’edifici haurà de tenir un espai de càrrega i descàrrega i un únic accés a l’aparcament.

Sèrà d’aplicació l’actual Codi Tècnic de l’Edificació a mesura que ho determinin els professors de tecnologia.

  • - Decret d’ecoeficiència
  • - Certificació energètica

Altres a concretar específicament

REAL DECRETO 2816/1982, DE 27 DE AGOSTO, DEL REGLAMENTO GENERAL DE POLICÍA DE ESPECTÁCULOS PÚBLICOS Y ACTIVIDADES RECREATIVAS

Artículo 2.

1. Todos los edificios y locales cubiertos destinados a espectáculos públicos se construirán con fachada y salida a vías públicas o espacios abiertos aptos para la circulación rodada cuyo número y anchura mínima, medida normalmente en el punto medio de la fachada, serán los siguientes:

  1. - Si el aforo no excede de 300 personas, fachada y salida da una vía pública o espacio abierto de siete metros de ancho.
  1. - Si el aforo excede de 300 personas y no es superior a 700, fachada y salida a una vía pública o espacio abierto de 12,50 metros de ancho.

Artículo 3.

1. El número de puertas del edificio o local, con salida directa a la vía pública o espacio abierto será proporcional al de espectadores. Su ancho mínimo será de 1,20 metros. Cuando su aforo exceda de 50 personas, deberá disponer de salidas cuyo ancho total deberá ser de 1,80 metros por cada 25 personas o fracción.

Se prohíbe el aparcamiento de vehículos delante de las puertas de locales destinados a espectáculos públicos, debiendo estar señalizada con rótulos bien visibles, la prohibición de aparcamiento. Asimismo se prohíbe el depósito de mercancías o de cualquier clase de objetos en la proximidad de dichas puertas.

3. Las puertas de emergencia estarán situadas en el interior de la sala, en zonas alejadas de las puertas ordinarias, evitando que ambos tipos de puertas coincidan en los mismos vestíbulos de acceso al local.

Artículo 4.

1. Entre las entradas por la vía pública o espacio abierto a la sala o local principal, así como en los distintos pisos, se establecerán vestíbulos de superficie proporcionada al número de espectadores o asistentes de cada planta en la relación de un metro cuadrado por cada seis de éstos.

Artículo 8.

1. Los pasillos exteriores para el servicio de cada planta no tendrán menos de 1,80 metros de ancho. Pasando de 500 los espectadores o asistentes que tengan que utilizarlos, se aumentará 0,60 metros por cada 250 espectadores o fracción.

Artículo 12.

1. Se establecerán retretes, urinarios y lavabos en cada planta a razón de cuatro plazas de urinarios, dos inodoros y dos lavabos para caballeros y seis inodoros y dos lavabos para señoras por cada 500 espectadores o fracción reduciéndose aquellas cifras a la mitad en el caso de que el aforo de cada piso sea inferior a 300.

3.3 JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS PROGRAMES D’EQUIPAMENTS CULTURALS   CLT/2945/2005 de 10 d’octubre

Recomanacions:

Foyer  0,6 m2 x espectador

Serveis 0,1 m2 x espectador

Sala 0,8 m2 x espectador

Boca d’escenari 8 m d’amplada, 5 m d’alçada

Alçada representacions sota pinta 11 m

Laterals representació 70 m2

Nivell sonor interior 30 a 35 dB

Aïllament amb l’exterior <40 dB a 2m façanes contigües

Renovació d’aire 25 m3/hora/persona

Els comentaris estan tancats.