T2010 | Equipaments culturals a Sant Boi de Llobregat (I) | qf

Qui som | Què fem | Com ho fem | Conferències | Viatges

INTRODUCCIÓ

El taller vol posar especial èmfasi en què l’Arquitectura no es limiti a la resolució d’un problema més o menys complexe, sinó que en realitat l’Arquitectura proposa escenaris per a l’existència de les persones i el teixir la ciutat.

La definició d’aquests escenaris, sobretot els espais interiors dels edificis d’ús públic i l’articulació entre ells, són els que possibilitaran usos vitals relacionats amb programes més o menys extensos i el diàleg amb la ciutat.

Així l’exercici que es proposa als estudiants conté elements que enriqueixen en si mateixos els possibles processos projectuals.

Es tracta d’uns equipaments públics d’àmbit cultural, una sala amb capacitat per a 500  persones per a una funcionalitat molt flexible, tres sales per assajos o per a celebracions d’actes musicals amb capacitat per a 100 persones cadascuna. I uns tallers de lloguer per a artistes, el rendiment dels quals ajudarà al manteniment del conjunt.

El solar es troba en ple cas antic, al costat de l’ajuntament, just on hi havia l’ateneu santboià i té una superfície de 6800 m2. Es troba en un context molt suggerent i interessant.   Cal dir que una part important del projecte és l’espai públic que el propi o propis edificis articularan entre ells i amb la mateixa ciutat.

Cal doncs remarcar un aspecte projectual molt important que és aquest espai lliure que generaran la disposició dels edificis, estant molt atents en les preexistències i geometria de la trama urbana existent. També cal tenir present determinades característiques com és el tractament de la llum natural i el so, la seva qualitat i quantitat.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

Així el taller recomana la lectura i consulta de:

ARQUITECTURA EN GENERAL

• - Experiencia de arquitectura. Steen Eliser Rasmussen. Editorial Labor: Barcelona, 1974

• - Atmósferas. Peter Zumthor. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2006

• - Forma y DEFORMACIÓN. Alain Borie, Pierre Micheloni, Pierre Pinon. Editorial Reverté,: Barcdfelona, 2008

• - Ideas que han configurado edificios. Fil Hearn. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2006

• - “Los no-lugares, Espacios del anonimato. Una antropologia de la sobremodernidad” de Marc Augé

• - “La Sociedad del espectáculo” de Guy Debord.

• - Luz Cenital. Elias Torres

• - Elogio de la sombra. Junichiro Tanizaki

• - “La Arquitectura a través del lenguaje“  de Maurici Plà, sobretot els capítols: Derivas, contenedores, tempestades: arquitectura sin ancla. Derivas por el Raval. Aeropuertos: de la utopía moderna a la desaparición del espacio

• - “Constant’s New Babylon, The Hyper-Architecture of Desire” de Mark Wigley.

• - Sin tesis. Federico Soriano. Editorial Gustavo Gili: Barcelona, 2004

ARQUITECTURA MUSICAL

• - Arquitectura y Música en el siglo XX. Susano Moreno Soriano. Fundación Caja de Arquitectos. Colección arquia/tesis, núm. 27, 2008

• - Aesthetics of Total Serialism. Contemporary Reseach from Music to Architeture. Markus Bandur. Basel; Boston; Berlín: Birklaüsen, 2001

• - Architecture as a translation of music. Elizabeth Martin. Princetton Architectural Press, Inc., 1994

• - Escritos al oído. John Cage. Colección de Arquitectura 38. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Murcia, 1999.

• - Les Arts escèniques a Catalunya. Jordi Jané. Galàxia Gutenberg, 2001

• - Musica e architettura. Maria Cristina Forlani. Gangemi Editore

• - Architettura & Musica. Renzo Piano Building Workshop. Edizione Lybra Immagine, 2002

• - Auditorium. Architetture per la musica. Cristiano Tavari. Nuova Argos Edizioni, 1997

TECNOLOGIA

• - Como funciona un edificio. Principios elementales. Allen Edward. Editorial GG, 2000.

• - “An Engineer Imagines” de Peter Rice

• - Constructing Architecture. Material processes structures. A. Handbook; Andrea Deplaces; Birkhäuser

• - Manuals Bisagra, Ignacio Paricio: Las fachadas de ladrillo, Las fachadas de piedra, Las cubiertas de chapa, La protección solar, El vidrio estructural, La fachada ventilada y ligera,…..

• - Facade Construction Manual. Birkhäuser

• - Roof Construction Manual. Birkhäuser

• - Arquitectura ecológica. D. Gauzin-Müller. Ed. GG

• - Guia de l’edificació sostenible. Institut Ildefons Cerdà

• - Traité d’Architecture et d’Urbanisme Bioclimatiques. A. Liebard, A. de Herde. Observ’ER

• - Green Building Handbook, vol. 1 i  2. T. Wooley, S. Kimmins. E&FN Spon

• - La cubierta captadora en los edificios de vivienda. ITEC

• - Arquitectura acústica, poética y diseño. Francesc Daumal Domènech. Edicions UPC, 2002

• - ACA2 procés d’aplicació de criteris ambientals en l’arquitectura. Ed. UPC. Capítol 4, pàg. 32-39

Sense oblidar les revistes especialitzades

• - Detail
• - Tectònica

EQUIPAMENTS CULTURALS A L’ATENEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT

ESPAIS DE CREACIÓ O PRODUCCIÓ, EXHIBICIÓ I AUDICIÓ I TALLERS ARTÍSTICS DE LLOGUER AMB ELS CORRESPONENTS ESPAIS COMUNS.

El projecte tracta d’equipaments amb usos diversos, es ramifica amb 3 sales de capacitat per a 100 persones destinades a activitats de creació o producció, 1 sala amb capacitat per a 500 persones amb caixa escènica destinada a activitats d’exhibició i audició, altres espais destinats a activitats de dinamització comunitària, espais de serveis, espais de gestió i tallers de lloguer per a artistes i espais comuns per als tallers.

Hi haurà un aparcament en planta soterrani d’una capacitat de 100 places.

La intervenció és a l’Ateneu Santboià situat al centre històric de la ciutat, just al costat de l’ajuntament per la banda de la cota baixa i de l’església per la cota alta..

Es tracta  de dinamitzar i activar el casc antic de la ciutat i generar un reclam per a tota la ciutat perifèrica, la qual aquesta ja disposa dels equipaments a nivell de barri. Aquesta intervenció es vol convertir en el centre cultural principal de Sant Boi.

És important aprofundir en la reflexió sobre la qualitat de l’espai públic no edificat i la seva relació amb l’edificació i la ciutat i més encara si tenim en compte la proximitat en què es troben diferents edificis públics de la ciutat, com l’ajuntament, l’església,……

CONSIDERACIONS PROJECTUALS

En existir diferents usos no condiciona que cada ús sigui una volumetria diferent i aïllada, sinó que aquests usos es poden barrejar sota una mateixa coberta.

El projecte haurà de resoldre de forma adequada la relació entre l’espai lliure i edificat d’acord amb les característiques específiques de la parcel·la i de les finques col·lindants.

Les pautes que s’imposen són molt poques atès que es deixa la màxima llibertat projectual per tal d’obtenir uns resultats òptims. De la superfície total 6800 m2, la superfície  a construir és de 4.150 m2 i l’espai lliure és de 2650 m2. Cal trobar una estreta relació entre aquest espai públic i l’edificació. L’edificabilitat es lliure.

El resultat del projecte cal adquirir un resultat vinculat amb el teixit històric de la ciutat sense que el projecte constitueixi cap fragmentació a la ciutat.

Cal preveure una planta soterrani amb una capacitat de 100 places d’aparcament per a les persones que treballaran en els propis equipaments i les persones alienes. L’aparcament en estar en planta soterrani aquest no comptabilitza com a edificabilitat.

Els tallers seran espais volumètrics sense organització atès que cadascun pot anar destinat a diferents usos i el propi llogater serà qui se l’adequarà a les seves necessitats. Es realitzaran un mòduls de 25 m2 i es podran ampliar fins a 50 i a 75 m2.

Seran tallers de lloguer i per tant amb una rotació ocupacional.

El caràcter rotatiu dels tallers fa que s’hagi de tenir una cura especial en l’elecció de solucions i els materials resistents, de fàcil manteniment i que permetin tant una neteja ràpida com una fàcil reposició. També cal fer una incidència especial en l’accessibilitat de tots els edificis, és a dir permetre la seva utilització puntual amb cadira de rodes.

Hi ha uns serveis comuns (escales, passadissos, ascensors,….) a la zona dels tallers artístics i el vestíbul tindrà alhora la funció de sala d’exposicions.

Cada taller disposarà opcionalment d’una plaça d’aparcament. Cal que existeixi una bona comunicació entre l’edificació i la planta d’aparcament.

Ha d’existir accés practicable que uneixi la planta d’aparcament amb l’espai públic o la pròpia edificació.

CONSIDERACIONS DE SOSTENIBILITAT

Com a part fonamental dels requeriments arquitectònics del projecte, l’exercici haurà de donar resposta a certes exigències de millora en quant al comportament mediambiental, a la contaminació acústica de l’entorn per tal de respectar la normativa vigent i a la incorporació de paràmetres de sostenibilitat que ateses les característiques específiques del programa i ús dels equipaments, s’hauran de concretar fonamentalment a les següents mesures:

1- Aprofitament dels recursos naturals

2- Millora de l’eficiència energètica

3- Millora de l’aïllament acústic

4- Millora a l’ús dels recursos materials

Les estratègies adoptades per a satisfer aquestes demandes hauran d’acreditar-se documentalment com un aspecte més de l’exercici. Per això es realitzaran sessions específiques d’orientació durant el curs, encara que els conceptes bàsics han d’estar presents ja des de les fases més inicials del projecte com a requisit bàsic per a la creació d’una arquitectura de qualitat.

PROGRAMA FUNCIONAL

A- ESPAIS DESTINATS A ACTIVITATS DE CREACIÓ O PRODUCCIÓ 540 m2

3 sales de creació i assaig amb capacitat per a 100 persones cada una (sales d’assaig de teatre sense escenografia, dansa i moviment, grups corals i formacions musicals, bucs d’assaig per apetits conjunts instrumentals, etc.) 360 m2

Taller de construcció d’elements escenogràfics 80 m2

Magatzem 100 m2

B- ESPAIS DESTINATS A ACTIVITATS D’EXHIBICIÓ 1.050 m2

1 sala destinada a la representació d’espectacles i a audicions musicals de diferents formats i aforaments amb capacitat per a 500 espectadors

Àrea pública: platea o zona d’espectadors 600 m2

Àrea de representació: Escenari 150 m2

Serveis d’escenari: Cabines control so i llum 15 m2

Magatzem escenari i sala 40 m2

Sala de tècnics i de reguladors(dimmers) 20 m2

Camerinos Comunitaris 60 m2

Canvis ràpids 30 m2

Camerinos dobles 45 m2

Àrea tècnica: Sala de quadres i comptadors i grup electrogen

Dipòsit d’aigua i sala de grup de pressió 30 m2

Màquines aire condicionat 50 m2

C- ALTRES ESPAIS DESTINATS A ACTIVITATS DE DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA (Espais destinats a altres activitats escèniques i musicals de dinamització comunitària diferents de les d’exhibició i creació) 210 m2

Sala audiovisual (125 persones) 100 m2

3 aules d’aprenentatge 60 m2

2 tallers 50 m2

D- ESPAIS DE SERVEIS (Serveis de suport als diferents espais d’activitat)

Foyer (600 persones) 360 m2

Banys 50 m2

Cafeteria 130 m2

Cuina 20 m2

Magatzem cuina 15 m2

Deixalles cuina 5 m2

Vestidor cuina 4 m2

Bany 4 m2

E- ESPAIS DE GESTIÓ (Espais que ocupa l’equip de gestió) 80 m2

Oficina 10 m2

3 despatxos 30 m2

Sala de reunions 40 m2

TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL                                                           2.468 m2

TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA  A,B,C,D,E                       2.950 m2

F- TALLERS PER A ARTISTES (Poden ser mòduls de 25, 50 o 75 m2)

(Ref. 16 tallers de 50 m2) 800 m2

G – ESPAIS COMUNS DELS TALLERS 205 m2

Vestíbul (sala exposicions) 100 m2

4 Banys 20 m2

Cuina 10 m2

Menjador-estar 25 m2

Bar-restaurant 50 m2

TOTAL SUPERFÍCIE ÚLTIL F, G                                                1.005 m2

TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA   F, G 1.200 m2

TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA                                         4.150 m2

PLANTA D’APARCAMENT

Hi haurà una planta soterrani d’aparcament que contindrà un mínim de 100 places, les qual no comptabilitzaran com a superfície edificada.

ESPAI EXTERIOR PER A L’OCI

Cal preveure un espai exterior en contacte directe amb l’edificació o part d’ella per tal de poder projectar determinades actuacions o celebracions a l’exterior sobretot en època estival. No es determina cap superfície concreta atès que ha d’existir un equilibri amb l’espai interior el qual es connecta, la qual cosa ja es concretarà a les correccions en cada situació.

EXIGÈNCIES DE L’EDIFICI

Els espais urbans del projecte han d’estar en plena harmonia amb la ciutat i en els propis edificis públics

Les dependències que ho requereixin han de poder funcionar amb llum natural

S’han de resoldre totes les exigències d’accessibilitat, tant d’usuaris visitants com de serveis.

S’ha de valorar molt l’expressivitat formal dels volums edificats en el seu entorn.

Cal definir la seva estructura de suport, els seus envolvents i els sistemes tècnics necessaris .

Cal considerar les especials característiques de situació de l’edifici en termes de durabilitat i manteniment dels materials utilitzats.

Cal fer una profunda reflexió sobre la  sostenibilitat de la proposta (ventilació, orientació, protecció solar,….), amb una primera decisió dels objectius i una presa de decisions concreta respecte als objectius definits concretada a la proposta final.

NORMATIVA  A APLICAR

La intensitat d’edificació és lliure.

Forma i distribució de l’edificació: La forma i distribució dels cossos de l’edificació hauran de permetre la sistematització d’espais lliures de l’interior del solar

Els soterranis poden ocupar tot el solar seguint les  alineacions de vial.

En cas d’existir patis la seva superfície no està inclosa dintre la superfície total del programa.

Sèrà d’aplicació l’actual Codi Tècnic de l’Edificació a mesura que ho determinin els professors de tecnologia.

• - Decret d’ecoeficiència

• - Certificació energètica

Altres a concretar específicament