Qm Primavera 2014

// què fem, què fem, què fem, què fem, què fem, què fem, què fem, què fem, què fem, què fem, què fem, què fem, què fem, què fem //

Qm Primavera 2014: EQUIPAMENTS PÚBLICS AL POBLENOU DE BARCELONA

INTRODUCCIÓ

El taller vol posar especial èmfasi en què l’Arquitectura no es limiti a la resolució d’un
problema més o menys complexe, sinó que en realitat l’Arquitectura proposa
escenaris per a l’existència de les persones.

La definició d’aquests escenaris, sobretot els espais interiors de l’edifici d’ús públic, és
el que possibilitarà usos vitals relacionats amb programes més o menys extensos.
Així l’exercici que es proposa als estudiants conté elements que enriqueixen en si
mateixos els possibles processos projectuals.

Es tracta d’un equipament (llar d’infants-biblioteca) emplaçat al solar que es troba
a la confluència entre els carrers Bilbao i del Marroc, aquest últim confrontat amb el
Parc Central del Poblenou de Barcelona.

Cal remarcar un aspecte projectual molt important i en especial per a un edifici

d’aquestes característiques com és el tractament de la llum natural i el so, la seva
qualitat i quantitat.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

Així el taller recomana la lectura i consulta de:
• La arquitectura de la biblioteca: recomendaciones para un proyecto. Santi
Romero
• Directrius per a bilbioteques públiques. Secció de biblioteques públiques de
l’IFLA. Col·legi Oficial de bibliotecaris-documentalistes de Catalunya, 1987
• Bibliografia bàsica per a biblioteques públiques. Adela Alós, Elisa Camps,
Concepció Carreras. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i
Mitjans de Comunicació, 1982
• Arquitectura de guarderías-jardines de infancia y colegios / [director: Josep Ma.
Minguet ; realización: Loft Publications] . Publicació Barcelona : Instituto Monsa
de Ediciones, DL 2007
• Kindergarten architecture : space for the imagination / Mark Dudek
Publicació London [etc.] : E & FN Spon, cop. 1996
• Schools and kindergartens : a design manual / Mark Dudek ; with contributions
by Dorothea Baumann … [et al.] Publicació Basel : Birkhäuser, cop. 2007
• Guarderías : diseño de jardines de infancia / editor Paco Asensio
Publicació México : Ediciones G. Gili S.A. de C.V., 2001
• Recomanacions per a la construcció d’escoles bressol municipals / [elaboració
de continguts: Glòria Cazallas, directora d'una escola bressol municipal de
Barcelona] ; redacció i coordinació: David Lladó i Porta, arquitecte]
Publicació [Barcelona] : Diputació de Barcelona. Àrea d’Educació, 2006
• Construcciones para la infancia : guarderías, jardines de infancia, centros
preescolares / Friedemann Wild ; redacción: Ute Busche-Sievers e Ingeborg
Nebel Publicació Barcelona : Gustavo Gili, 1974
• “Los no-lugares, Espacios del anonimato. Una antropologia de la
sobremodernidad” de Marc Augé
• “La Sociedad del espectáculo” de Guy Debord.
• Luz Cenital. Elias Torres
• Elogio de la sombra. Junichiro Tanizaki
• “La Arquitectura a través del lenguaje“ de Maurici Plà, sobretot els capítols:
Derivas, contenedores, tempestades: arquitectura sin ancla
Derivas por el Raval
Aeropuertos: de la utopía moderna a la desaparición del espacio
• “ Constant’s New Babylon, The Hyper-Architecture of Desire” de Mark Wigley.
El situacionisme i la teoria de la deriva són eines que l’estudiant tindrà al seu abast per tal de
conformar amb tot plegat cossos de teoria que li permetin entrar en negociacions més
profundes amb el programa i el lloc.
Recomanació especial de la lectura dels llibres de caire més general, com per exemple:
• “Sin Tesis” de Federico Soriano
per la seva capacitat de posar la ment en situació de fluïdesa intel·lectual.
Habitualment, en la tradició del taller els professors d’àrees tecnològiques fan les següents
recomanacions:
• “An Engineer Imagines” de Peter Rice
• Constructing Architecture. Material processes structures. A. Handbook;
Andrea Deplaces; Birkhäuser
• Manuals Bisagra, Ignacio Paricio: Las fachadas de ladrillo, Las fachadas de
piedra, Las cubiertas de chapa, La protección solar, El vidrio estructural, La
fachada ventilada y ligera,…..
• Facade Construction Manual. Birkhäuser
• Roof Construction Manual. Birkhäuser
• Arquitectura ecológica. D. Gauzin-Müller. Ed. GG
• Guia de l’edificació sostenible. Institut Ildefons Cerd�
• Traité d’Architecture et d’Urbanisme Bioclimatiques. A. Liebard, A. de
Herde. Observ’ER
• Green Building Handbook, vol. 1 i 2. T. Wooley, S. Kimmins. E&FN Spon
• La cubierta captadora en los edificios de vivienda. ITEC
• Arquitectura acústica, poética y diseño. Francesc Daumal Domènech.
Edicions UPC, 2002
• ACA2 procés d’aplicació de criteris ambientals en l’arquitectura. Ed. UPC

Capítol 4, pàg. 32-39
sense oblidar les revistes especialitzades
• “Detail”

EXERCICI

EQUIPAMENTS PÚBLICS AL POBLENOU DE BARCELONA. BIBLIOTECA DE BARRI,
ESCOLA BRESSOL

El projecte tracta d’equipaments amb usos diversos, una biblioteca de barri, una escola
bressol.

Aquest centre serà un equipament d’ús públic, propietat i administrat per l’Ajuntament de
Barcelona.

L’edifici ocuparà una part de la mansana delimitada amb la confluència dels carrers Bilbao i
del Marroc al districte de Sant Martí de Barcelona. A la banda del mateix carrer del Marroc
frontalment hi ha el Parc Central redactat per l’arquitecte Jean Nouvel. Pel costat paral·lel al
c. Bilbao es delimita per Can Ricart i s’emmarca coincidint paral·lelament amb el c. del
Marroc i alineant-se amb el tester del bloc d’habitatges en forma d’U del carrer Bilbao.

Aquest solar coincideix dintre el Pla urbanístic del 22 @, ciutat de les noves tecnologies i el
coneixement amb la qual cosa aquest centre reuneix les característiques per a constituir una
xarxa d’edificis que donin servei i constitueixin aquesta àrea urbanística de Barcelona i
també a la resta de la ciutat.

CONSIDERACIONS PROJECTUALS
En existir diferents usos no condiciona que cada ús sigui una volumetria diferent i aïllada,
sinó que aquests usos es poden barrejar sota una mateixa coberta.
El projecte haurà de resoldre de forma adequada la relació entre l’espai lliure i edificat
d’acord amb les característiques específiques de la parcel·la i de les finques confrontants.

CONSIDERACIONS DE SOSTENIBILITAT
Com a part fonamental dels requeriments arquitectònics del projecte, l’exercici haurà de
donar resposta a certes exigències de millora en quant al comportament mediambiental, a la
contaminació acústica de l’entorn per tal de respectar la normativa vigent i a la incorporació
de paràmetres de sostenibilitat que ateses les característiques específiques del programa i
ús dels equipaments, s’hauran de concretar fonamentalment a les següents mesures:

1- Aprofitament dels recursos naturals
2- Millora de l’eficiència energètica
3- Millora de l’aïllament acústic
4- Millora a l’ús dels recursos materials

Les estratègies adoptades per a satisfer aquestes demandes hauran d’acreditar-se
documentalment com un aspecte més de l’exercici. Per això es realitzaran sessions
específiques d’orientació durant el curs, encara que els conceptes bàsics han d’estar
presents ja des de les fases més inicials del projecte com a requisit bàsic per a la creació
d’una arquitectura de qualitat.

PROGRAMA FUNCIONAL

1-BIBLIOTECA DE BARRI
Zona d’acollida i promoció 310 m2
Àrea d’accés 145 m2
Espai polivalent 90 m2
Magatzem de l’espai polivalent 10 m2
Espai de suport 30 m2
Espai de formació 35 m2
Zona general 905 m2
Àrea d’informació i fons general 700 m2
Àrea de música i imatge 75 m2
Àrea de diaris i revistes 130 m2
Zona infantil 250 m2
Àrea d’informació i fons infantil 250 m2
Zona de treball intern 135 m2
Despatx de direcció 20 m2
Espai de treball intern 42,5 m2
Dipòsit documental 42,5 m2
Magatzem logístic 15 m2
Espai de descans de personal 15 m2
Superfície útil total 1.600 m2
Superfície construïda total (+30%) 2.080 m2

2-ESCOLA BRESSOL
Espais docents 390 m2
2 Sales per infants menors de 1 any 60 m2
2 sales per infants entre 1 i 2 anys 80 m2
3 sales per infants entre 2 i 3 anys 150 m2
Sala d’usos múltiples 100 m2
Espais de serveis 125 m2
Cuina 40 m2
Rebost 10 m2
Vestidor del personal 15 m2
Cambra guarda cotxets 15 m2
Bugaderia 10 m2
Cambra de neteja 10 m2
Magatzem 15 m2
Sala d’instal.lacions 10 m2
Espais administratius 25 m2

Despatx de secretaria/direcció 10 m2
Sala d’educadors 15 m2
Espais de pas 115 m2
Passadissos i vestíbul 110 m2
Lavabo per a visites 5 m2
Superfície útil total 655 m2
Superfície construïda total (+30%) 850 m2
10. EXIGÈNCIES DE L’EDIFICI
1. Els espais urbans del projecte han d’estar en plena harmonia amb la ciutat i en els
propis edificis públics
2. Les dependències que ho requereixin han de poder funcionar amb llum natural
3. S’han de resoldre totes les exigències d’accessibilitat, tant d’usuaris visitants com de
serveis.
4. S’ha de valorar molt l’expressivitat formal dels volums edificats en el seu entorn.
5. Cal definir la seva estructura de suport, els seus envolvents i els sistemes tècnics
necessaris .
6. Cal considerar les especials característiques de situació de l’edifici en termes de
durabilitat i manteniment dels materials utilitzats.
7. Cal fer una profunda reflexió sobre la sostenibilitat de la proposta (ventilació,
orientació, protecció solar,….), amb una primera decisió dels objectius i una presa de
decisions concreta respecte als objectius definits concretada a la proposta final.

NORMATIVA A APLICAR

• EDIFICABILITAT 2,2 m2 st/m2 s
• EDIFICACIÓ alineada a vial. Mitjançant l’aprovació del corresponent estudi de detall
podrà adaptar-se la tipologia aïllada quan les preexistències ho aconsellin.
• ALÇADA REGULADORA MÀXIMA i NOMBRE DE PLANTES: 19,20 m i amb un límit
de planta baixa i tres pisos.
• Els altells i els cossos sortints tancats computen en tot cas dins el sostre edificable.
• El subsòl pot ser ocupat en la seva totalitat.
• Parcel·la mínima de 500 m2.
• OCUPACIÓ MÀXIMA de parcel·la: 70 %
• L’edifici haurà de tenir un espai de càrrega i descàrrega i un únic accés a l’aparcament.
Sèrà d’aplicació l’actual Codi Tècnic de l’Edificació a mesura que ho determinin els
professors de tecnologia.
• Decret d’ecoeficiència
• Certificació energètica
• Altres a concretar específicament

Artículo 2.
1. Todos los edificios y locales cubiertos destinados a espectáculos públicos se construirán
con fachada y salida a vías públicas o espacios abiertos aptos para la circulación rodada
cuyo número y anchura mínima, medida normalmente en el punto medio de la fachada,
serán los siguientes:
a. Si el aforo no excede de 300 personas, fachada y salida da una vía pública o espacio
abierto de siete metros de ancho.
b. Si el aforo excede de 300 personas y no es superior a 700, fachada y salida a una vía
pública o espacio abierto de 12,50 metros de ancho.
Artículo 3.
1. El número de puertas del edificio o local, con salida directa a la vía pública o espacio
abierto será proporcional al de espectadores. Su ancho mínimo será de 1,20 metros.
Cuando su aforo exceda de 50 personas, deberá disponer de salidas cuyo ancho total
deberá ser de 1,80 metros por cada 25 personas o fracción.
Se prohíbe el aparcamiento de vehículos delante de las puertas de locales destinados a
espectáculos públicos, debiendo estar señalizada con rótulos bien visibles, la prohibición de
aparcamiento. Asimismo se prohíbe el depósito de mercancías o de cualquier clase de
objetos en la proximidad de dichas puertas.
3. Las puertas de emergencia estarán situadas en el interior de la sala, en zonas alejadas de
las puertas ordinarias, evitando que ambos tipos de puertas coincidan en los mismos
vestíbulos de acceso al local.
Artículo 4.
1. Entre las entradas por la vía pública o espacio abierto a la sala o local principal, así como
en los distintos pisos, se establecerán vestíbulos de superficie proporcionada al número de
espectadores o asistentes de cada planta en la relación de un metro cuadrado por cada seis
de éstos.
Artículo 8.
1. Los pasillos exteriores para el servicio de cada planta no tendrán menos de 1,80 metros
de ancho. Pasando de 500 los espectadores o asistentes que tengan que utilizarlos, se
aumentará 0,60 metros por cada 250 espectadores o fracción.
Artículo 12.
1. Se establecerán retretes, urinarios y lavabos en cada planta a razón de cuatro plazas de
urinarios, dos inodoros y dos lavabos para caballeros y seis inodoros y dos lavabos para
señoras por cada 500 espectadores o fracción reduciéndose aquellas cifras a la mitad en el
caso de que el aforo de cada piso sea inferior a 300.