La relació edifici d’ús públic – entorn. Considerant la incorporació de l’edifici al seu context, i conseqüentment la seva transformació en ciutat.
Com a destacat apareix el tema del “tamany” de l’espai arquitectònic que genera l’edifici d’ús públic.
L’opció d’espais genèrics, sales, patis, vestíbuls, passos, banys, … com a resposta al programa concret. Amb l’especificitat que els usos públics comporten en comparació amb l’escala domèstica .
La flexibilitat i adaptabilitat de l’espai. Tenint en compte que els programes no es poden considerar com absolutament tancats, sinó que cada vegada més considerem que van evolucionant en el temps , i fins i tot en alguns cassos canvien radicalment. Aquí intervenen els criteris de sostenibilitat , entesos no com una imposició de requeriments aliens al procés projectual, sinó com a aplicació de la lògica en la tria de camins a assajar.
La definició de l’espai interior com a capacitat de l’arquitectura de generar “un món propi” dins de la realitat del context. En aquest sentit l’espai interior és considerat com una “extensió″ de l’espai exterior. Igualment públic .
L’arquitectura com a síntesi espai – matèria – forma. I sobretot la matèria com a element determinant en la formalització de l’arquitectura.
La seva representació gràfica. Especialment la representació de l’espai interior . Sempre tenint en compte que la representació és en primera instància una eina de projecte, tant pel desenvolupament com per la presentació del propi projecte .
L’ofici de l’arquitecte com a suma d’instruments i tècniques aplicables.
El seu perfeccionament en l’última etapa de formació.
El programa i el lloc: definició del programa a desenvolupar a partir del programa docent.
En aquesta primera etapa es treballarà en la selecció orientada, conjunta o individual del tema a desenvolupar, programa concret en un lloc concret.
Les primeres idees amb la definició dels aspectes següents:
- Relació amb el context
- La primera comprovació de la forma.
- La primera solució de la matèria.
- La primera proposta gràfica.
L’arquitectura proposada
- Relació lloc – espai.
- Forma d’abordar el programa concret: espais genèrics, la seva flexibilitat i adaptabilitat.
- Espai projectat interior – exterior: el teixit resultant, el món interior generat.
- La formalització de l’edifici.
- La seva materialització.
- La forma de representar-lo.
El desenvolupament de l’arquitectura proposada:
- El control de l’espai urbà i interior dels edificis i la seva dimensió.
- La consciència de la sostenibilitat com a determinant de l’arquitectura proposada:
a) El lloc
b) El procés constructiu
c) La versatilitat de l’ús
d) El consum energètic.
- De la matèria possible a la matèria necessària:
a) L’estructura com a apropiadora de l’espai.
b) La materialització de l’envolvent.
c) El control de la llum, el so, el clima,…
L’edificació com a síntesi final i el seu sistema de representació.
El taller aprofundeix en la relació espai – matèria – forma.
ESPAI, on és possible el desenvolupament de l’activitat humana. El taller proposa aprofundir en el concepte i evolució de l’espai arquitectònic.
MATÈRIA, amb la seva capacitat d’aconseguir espai, generant forma concreta. El taller proposa definir l’arquitectura per a ser materialitzada.
FORMA, com a resultat de la disposició de la matèria, amb un llenguatge o estil, amb una manera de fer, amb un ofici propi de l’arquitectura.
En resum, el taller demana la necessitat de la idea, fomenta una forma de fer conscient, clau del llenguatge proposat i aprofundeix en el domini de l’ofici.
Avaluació de la capacitat i evolució de l’estudiant per arribar a obtenir l’arquitectura que proposa, des del projecte que desenvolupa, de la seva participació i del seu seguiment de les experiències que suposa el taller.
Es valoraran proporcionadament les diferents etapes del contingut del curs, la capacitat de l’alumne de materialitzar l’arquitectura de les propostes i la seva forma d’expressió gràfica.
Es valora fonamentalment l’actitud participativa de l’estudiant, i les seves capacitats de proposta i de crítica, individualment i dins del grup de treball.
L’avaluació continuada es basarà en el treball diari en presència, el seguiment per part del professor i la qualificació periòdica dels treballs, parcials i finals, previstos al programa.
L’EDIFICI D’US COL·LECTIU. LES GRANS SALES.
Temàticament es planteja com a àmbit general un lloc concret i, formant part d’aquest, majoritàriament els edificis d’ús col·lectiu o equipaments i també d’ús privat com l’habitatge.
Edificis d’us col·lectiu, de nova construcció, amb predomini d’almenys una gran sala, o gran espai amb llum estructural considerable; aixó és per damunt dels 20 m.
RELACIÓ LLOC – EDIFICI D’ÚS COL·LECTIU.
L’edifici es relaciona amb el lloc com a element conformant de la seva identitat, integrant-se a ell suaument per emfatitzar-lo o contraposant-se de forma voluntària, caracteritzant-lo.
L’home viu el lloc i l’edifici com a suport físic de la seva activitat, les seves necessitats i desitjos, les seves intencions i les seves possibilitats.
L’arquitectura es viu com espai concret mentre que el pensament de l’arquitectura s’ha de formular donant resposta a l’espai genèric per assegurar la seva adaptabilitat, la seva capacitat d’evolució i de transformació. L’arquitectura proposa espais segons necessitats i possibilitats genèriques conegudes i que s’utilitzen en moments concrets, com a llocs concrets on es viuen necessitats concretes.
L’espai interior és la màxima expressió de la capacitat de l’arquitectura de generar “un altre món”, on la ciutat, el lloc,… desapareixen i una nova realitat t’envolta. És la màgia de l’arquitectura.
AAVV DPA 21. Cota cero. Departament de projectes. Arquitectònics UPC: Barcelona, 2005
AAVV Equipamientos e infraestructuras culturales 1925-1965. Porto: Docomomo Ibércio, 2001.
GIURA LONGO, T. La proyectación de la ciudad moderna. Barcelona, Editorial GG, 2000
BOHIGAS, O, Recontrucció de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1985.
BOHIGAS, O. Contra la incontinència urbana. Reconsideració moral de
l’arquitectura i la ciutat. Barcelona: Institut d’Edicions de la Diputació de la Barcelona, 2004.
BOIRE, Alain, Forma y DEFORMACIÓN. Editorial Reverté: Barcelona,
CAPITEL, Antón Proyecto y modelo. La obra de los maestros modernos como modelo de iniciación al proyecto de arquitectura. Mairea Libros: Madrid, 1999
CARUSO, Adam The feeling of things. Escritos de arquitectura. Ediciones Polígrafa: Barcelona, 2008
CURTIS, William j.r. Modern architecture since 1900. Phaidon: New York, 2001
GOSSEL, Peter Arquitectura del siglo XX. Volumen 1 i 2. Taschen:
HEARN, Fil Ideas que han configurado edificios. Editorial GG:Barcelona, 2006
KOOLHAAS, Rem La ciudad genérica. Barcelona: Editorial GG, 2006
MARTÍ ARIS, Carlos, La cimbra y el arco. Fundación Caja de Arquitectos: Barcelona, 2005
MUÑOZ, Francesc, Urbanalización. Paisajes comunes. Lugares globales. Barcelona: Editorial GG, 2008
MUÑOZ COSME, Alfonso El PROYECTO de arquitectura. Editorial Reverté: Barcelona, 2008
PETER FAWCETT, A., Arquitectura. Curso básico de proyectos. Editorial GG: Barcelona, 1999
PIÑÓN, Helio Teoría del proyecto Ediciones UPC: Barcelona, 2006
PLA, Maurici La arquitectura a través del lenguaje. Editorial GG: Barcelona
QUARONI, Ludóvico Proyectar un edificio. Ocho lecciones de arquitectura Xarait Ediciones: Madrid, 1987
RASMUSSEN, Steen Eiler Experiencia de la arquitectura. Editorial Labor, S. A.: Barcelona, 1974
REY AYNAT, Miguel del, En torno al proyecto. Un ensayo sobre la disciplina del proyecto en arquitectura. Ediciones Generales de la Construcción: Valencia, 2002
ROSSI , Aldo La arquitectura de la ciudad. Barcelona: Editorial GG 2007
ROWE, Colin Ciudad collage. Barcelona: Editorial GG, 1978
SOLÀ-MORALES, Manuel de De cosas urbanas. Barcelona: Editorial GG, 2008
SORIANO, Federico Sin tesis. Editorial GG: Barcelona, 2004
TAFURI, M. De la vanguardia a la metrópoli. Crítica radical a la
CACCIARI, M., arquitectura. Barcelona: Editorial GG, 1972
TOURNIKIOTIS, Panayotis LA HISTORIOGRAFIA de la arquitectura MODERNA., Mairea/Celeste: Madrid, 2001
VENTURI, Robert, Complejidad y contradicción en la arquitectura. Editorial, GG: Barcelona, 1978
WHITE, Edward T. Sistemas de ordenamiento. Introducción al proyecto, Arquitectónico. Editorial Trillas: México, 1979
ZUMTHOR, Peter, Pensar la arquitectura. Editorial GG: Barcelona, 2005
Atmósferas. Editorial GG: Barcelona, 2006